nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Un nou anticlericalisme espanyol?

De l'anàlisi diària atenta i de l'observació ponderada de la realitat quotidiana se'n desprenen fenòmens socials inquietants. Emergeix a la superfície un brou pudent amb tendència a augmentar en quantitat i en densitat. Com a conseqüència d'això, ni que sigui només en les formes, s'està provocant la recuperació del maniqueisme com a mesura de totes les coses. D'una banda i de l'altra, si convenim que només n'hi ha dues, de parts, podem estar cavant les trinxeres de la confrontació i fomentant els búnquers ideològics. Així davant el bàndol més clerical, com a conseqüència del seu posicionament roquer defensant tot allò que encara queda d'antiliberal i antimodern, s'està desencadenant un moviment anticlerical profund, alarmant i carregat d'arguments, en bona part emmagatzemats en el passat i que ja mai es pensava haver de tornar fer servir. L'allunyament sistemàtic de la moderació i l'equilibri per part d'alguns membres significatius de la Conferència Episcopal Espanyola i la sospita sobre l'existència d'interessos econòmics sòrdits i antievangèlics per part d'aquesta mateixa organització eclesiàstica estan rearmant un sector rellevant de la ciutadania culte i sensible. Davant aquest retorn a espais de conflicte del passat, amb un persistent incubament d'odi, és menester recrear àmbits on sigui permesa la diversitat i la discrepància, des de la convicció que aquest és el camí per on transita la ciutadania madura. Per ventura és més necessari que mai recordar que l'Església no és la jerarquia catòlica. Sabem per experiència que la jerarquia catòlica, històricament, ha provocat crisis profundes a l'interior de l'Església mateixa i ha abonat diversos models d'anticlericalisme. Sabent això, ¿per què estam repetint els mateixos errors en aquest començament del segle XXI?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris