nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

De judicis i prejudicis

Com sabeu bé els lectors d'aquest diari, aquesta setmana hi ha hagut eleccions per escollir una nova Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear. L'única candidatura que s'hi presentava va obtenir un triomf espectacular i diversos èxits afegits. El fet que només hi hagués una llista és el fruit d'una tasca intel·ligent, generosa i efectiva dels promotors d'aquesta. El gran suport obtingut, el més alt de la història de l'entitat i, per exemple, el doble del de la junta anterior només pot tenir una interpretació en clau positiva.

El cert és que la nit del 29 de novembre serà una data important per a l'entitat, ja que d'una banda demostra una cosa que els que coneixem l'OCB de fa temps ja sabíem: que els socis de l'OCB, quan fa falta, sempre hi són. Però per altra banda demostra que l'OCB és una entitat forta, sòlida, cohesionada, viva i dinàmica.

La nit del 29 de novembre hi va haver una gran guanyadora: l'Obra Cultural Balear. Els socis votaren treball en equip, votaren il·lusió, votaren responsabilitat i votaren, sobretot, programa.

De les moltes sensacions que poguérem viure aquella nit màgica, la que ens va emocionar més va ser veure-hi, allà, en persona, molts dels socis d'edat més avançada, qualque fundador i fundadora inclosos. La seva presència és un aval, una garantia i un orgull per als qui hem assumit el repte -el desafiament- de gestionar l'OCB, que és més que una associació, que és una autèntica institució al nostre país. Sabíem cert que teníem el suport dels socis amb els quals hem crescut junts, però el suport complaent i generós dels socis de les generacions anteriors a la nostra, inclosos els de la generació dels fundadors, només ens pot omplir de satisfacció, d'immensa alegria, d'intens orgull... i de gran responsabilitat.

I aquí anàvem, perquè no ens enganyem, aquest suport generós i compromès no és cap xec en blanc. El nou equip dirigent de l'OCB haurà de suar la camiseta i s'haurà de guanyar el respecte, en primer lloc dels amics i després de la resta. La il·lusió, com el valor, se'ls pressuposa.

Em sembla que el missatge del soci de l'OCB a la nova direcció és prou clar: «teniu el nostre suport, valoram la vostra valentia de voler agafar les regnes en uns moments difícils per a l'entitat i per tot allò que representa. Però l'OCB és massa important, massa necessària ara mateix, perquè aquest suport sigui incondicional...».

No el demanam, no el volem, el suport incondicional, entre d'altres coses perquè, com dèiem la setmana passada, ningú ens ha regalat res i, probablement, hem trobat un camí més ple de dificultats del que calia. Però ja és ben hora de deixar enrere les misèries i posar-se a fer feina.

No demanam cap xec en blanc, ni cap suport sense condicions. Som perfectament conscients que en assumir responsabilitats públiques, encara que sigui a una Organització No Governamental, ens sotmetem al judici públic i ho acceptam de bon grat.

Qui no vol pols que no vagi a l'era.
Ara bé, no seria just ni correcte que aquest judici es fes a partir de les falsedats, calúmnies, difamacions o de la caricatura deformada que puguin fer els enemics de les nostres idees.

Tampoc no seria correcte ser jutjats en base als tòpics habituals o de prejudicis o de rumors. El judici s'ha de fer en base a les nostres accions. A partir de les nostres actuacions.

Acceptam que es jutgi la nostra gestió. Volem ser jutjats.
Però no acceptarem ser prejutjats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris