nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Ciència gratuïta

Segons explicava fa pocs dies Jordi Gayà, la dèria fonamental del Beat Ramon Llull era escriure el millor llibre del món, aquell que acabàs per sempre més amb les disputes teològiques. El beat va preferir els cartutxos a les bales i foren prop de tres-cents ells llibres que enllestí amb la il·lusió de trobar aquest llibre perfecte. També fou preocupació del beat Ramon que els seus llibres no romanguessin tancats, sinó que s'escampassin arreu del món conegut. Hi va gastar una fortuna fent-ne traduccions i manant que se'n fessin còpies. En el seu testament tengué present aquesta necessitat de difusió i de dipositar els llibres -lligats amb una cadena per evitar males temptacions- a les millors biblioteques del món. Ramon hauria estat feliç si hagués pogut conèixer la impremta i, més encara, les possibilitats d'internet.

Tanmateix no tothom ha estat igual d'altruista que Llull i el negoci del saber s'ha organitzat de manera molt semblant a altres negocis. Uns productors, que són els escriptors, uns intermediaris que són els impressors, llibreters, distribuïdors... i finalment un públic que ha de pagar en funció de la novetat, la bellesa i l'escassetat del producte. En el món de les revistes científiques la cosa resulta encara més paradoxal: no solament ha de pagar qui les llegeix -el subscriptor-, sinó també qui escriu l'article.

De primer cop d'ull això no sembla molt important perquè les Universitats del primer món tenen doblers a bastament per fer les subscripcions a les revistes més importants que amb un «password» pots consultar de ca teva, però el problema es planteja en aquelles universitats del tercer món on hi ha molts menys possibles. Les revistes científiques duen amb això una política semblant a les multinacionals del medicament: Qui vol consumir un coneixement ha de pagar al que l'ha obtengut.

Però Internet ha deixat veure altres possibilitats i per això un grup de científics encapçalats per Harold Varmus, president del Memorial-Sloan Kettering Cancer Center i premi Nobel de 1989, Patick Brownin del Howard Hughes Medical Institute i Michael Elsen del Laboratori Nacional Berkeley d'Orlando han anunciat que es llancen de ple a una nova aventura. Serà un intent que la ciència sigui gratis per a tots, que hi hagi revistes de gran qualitat que puguin ser llegides de forma gratuïta arreu del món . El projecte d'aquesta Biblioteca Publica sobre ciència es dirà PloS, que són les seves sigles en anglès. Els impulsors consideren que tenir disponible en la xarxa de manera immediata i gratuïta els resultats de la recerca biomèdica i poder distribuir-la sense restriccions suposarà una gran expansió el coneixement. D'aquesta manera, s'estimularà la recerca i el desenvolupament d'idees innovadores. Les publicacions de la LpoC compliran tots els requisits habituals en aquesta casta de revistes com és la revisió prèvia de tots els treballs per part d'un comitè d'experts de l'àrea. Per aquesta finalitat ja disposen d'una llista inicial de consultors de molts de països, encara que de moment la majoria són dels Estats Units.

Hi pot haver entre els científics la por de perdre l'autoria del treball, però la qüestió es planteja ben al revés: aquests articles arribaran a tots els extrems de la terra -així com volia Ramon Llull- i l'autoria serà més universal. Per començar la PloS estarà dividida en sis seccions: biologia, medicina, biologia electrònica, genètica, patògens i assaigs clínics. La idea pot significar una autèntica revolució en el món de la comunicació científica i, per tant, en la ciència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris