cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

La carta als Reis de l'ONU

Cada any les Nacions Unides fan la seva carta als Reis. El desembre demanen donacions de tots els estats membres, amb una explicació d'alló que fa falta fer dins l'any vinent. Enguany la suma que demanen és la més gran de la seva història i això, diuen, és una bona notícia. Està bé que n'hi hagi qualcuna de bona tot i que cal escoltar bé per saber per què ho veuen com quelcom positiu. L'ONU vol 4'7 mil milions de dòlars per a l'any que ve, per ajudar uns trenta milions de víctimes de guerra, fam i desastres naturals. Es compta, clar, que no hi haurà un augment d'aquests cataclismes el 2006. Demanen per a la regió de Darfur, al Sudan, per Libèria i Cote d'Ivoire a la cosa oest d'Àfrica, pel Kaixmir, on hi hague el terratrèmol, per Txetxènia, i per Guatemala, on patiren les inundacions. L'ONU vol actuar en un total de vint-i-sis països l'any que ve; no fer-ho, diu el secretari general, Kofi Annan, es inexcusable. Demanen més enguany perquè el final de guerres a llocs com el Congo els permetran fer més feina que mai l'any que ve, ja que les agències de l'ONU tendran accés a pobles on abans no podien anar. Han fet els càlculs per convertir la suma bilionària en una xifra més comprensible: seria l'equivalent de dues tasses de cafè per càpita als països més rics del món. Posat així no és gran cosa. Una altra imatge, potser més xocant, és que la suma és l'equivalent de 48 hores de despesa militar global. Com cada any haurem de posar de banda les queixes sobre el funcionament de l'ONU i l'efectivitat dels seus programes: fan una feina que no faria ningú més i són, al final, el més important que hi ha per sostenir el dret internacional. Són l'única bandera que de veritat pot dir que representa la comunitat internacional. La carta d'Annan a la comunitat internacional conta els arguments de sempre i es dirigeix també als de sempre, més o menys. Els donants més grans són els Estats Units, el Japó, la Comissió Europea, el Regne Unit, seguits per Noruega i Holanda. Però enguany apunta a la manca de generositat d'un grup en concret: els països productors de petroli, que enguany han fet fortuna amb el petroli tan car i que poques vegades posen la cartera sobre la taula. A veure si el missatge els arriba.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris