algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Vessa, mandra, peresa

Per a un català normal, treballador i de classe mitja, ser espanyol aquests dies se li converteix en un viacrucis insuportable. La quasi totalitat dels seus representants polítics autonòmics han elaborat una proposta de reforma del seu estatut, per la qual aquest català normal, treballador i de classe mitja, s'ha sentit agreujat, greument insultat i tractat pràcticament de col·laboració amb banda armada. Aquest ciutadà, que durant tota la seva vida laboral ha contribuït amb els seus impostos a la modernització d'Espanya, ara veu com d'Espanya també li arriba una vetllada amenaça de quedar-se sense feina, perquè per ventura treballa en una empresa que fabrica productes objecte de boicot per part de molts d'espanyols. Sentir-los, aquests, dient que als catalans només se'ls pot tractar així, «dándoles donde más les duele, el bolsillo», com s'ha repetit una i altra vegada en mitjans de comunicació, també públics, de Madrid i d'altres punts de la península, constitueix experiència descoratjadora -i a l'abast de qualsevol. Jordi Pujol se'n lamentava, en el programa de Francino a la SER, però sobretot exigia millor tracte a Catalunya per part de la classe política i dels mitjans de comunicació. També admetia, l'expresident, que aquesta bafarada d'anticatalanisme era en part deutora de la crispació política que viu Espanya. No és menester recalcar fins a quin punt la dreta espanyola ha recuperat les seves arrels de bel·ligerància cavernícola. L'estatut que els elements més perillosos del PP declaren tutelat per ETA, és un pretext per bombardejar el govern socialista, sens dubte, però se'ls nota, a aquests elements, que s'hi troben molt a plaer, en aquesta grollera campanya destinada a denigrar els catalans per projectar els més vells ressentiments contra el govern de l'Estat. Després de les declaracions d'Acebes i de l'oracle de la FAES sobre l'Estatut i ETA, votar el PP pot significar donar suport a una extrema dreta interessada a reeditar alguns capítols del franquisme: els més recurrents, per cert, en la història moderna d'Espanya. En fi, molts entendríem que, davant aquesta situació de boicot i greuges, a aquest català normal, treballador i de classe mitja, li faci molta vessa, molta mandra o molta peresa esforçar-se a sentir-se espanyol. Almenys, ara per ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris