muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La reforma de l'estatut

Una part de la infantesa la vaig passar a foravila. No vaig ésser un cas aïllat. Els infants trescàvem en grup, i descobríem la fruita grenyal abans que els ocells. Si els pagesos ens veien menjar-ne, ens arruixaven. No ho feien únicament per interès, sinó perquè sabien que la fruita verda sol fer mal. I com la fruita, tot. Les coses que es fan fora de temporada no solen donar bon resultat. A UM i a l'esquerra els ha entrat la febre de l'estatut. Del nou estatut, és clar. I no s'adonen que juguen amb foc. El Partit Popular els escoltarà, baldament sigui per una vegada, i l'endemà serem una mica més dissortats. Recordeu l'anècdota de la fruita verda. Vull dir, que no és el moment escaient per a assumir més competències. Per què? Perquè les competències són poder, i el poder mal administrat ens pot portar desgràcies infinites. Per entendre'ns: les set plagues bíbliques no serien res comparades amb la nostra. No ens enganyem. Així com la majoria de partits -començant pel primer de l'oposició, el PSIB-PSOE- romanen a la lluna de València, el Partit Popular té ben clars els seus objectius. Governa a la seva manera, i a les eleccions properes fa comptes d'augmentar la majoria parlamentària que ja té. UM, la pot ballar magra a les urnes. I l'esquerra no sap per on ha de prendre si vol mantenir, globalment, la seva escanyolida quota de poder. De manera que, tocant l'estatut, UM i l'esquerra volen posar fil a l'agulla fora de temporada, la qual cosa redundarà en benefici i profit d'un Jaume Matas que governa sense escoltar ningú que no sigui dels seus. Quan veig les tanques publicitàries d'UM a favor d'un nou estatut (per cert, el cost d'aquesta campanya corre a compte del partit o del Consell?), la feinada de la gent del PSM per fer propostes racionals o l'entusiasme d'ERC per esperonar l'amor propi de tothom, fins i tot del senyor Matas, de cara a aconseguir un projecte que no desmereixi del de Catalunya, m'entren calfreds. Sense adonar-se'n, estan cridant la desgràcia. L'única iniciativa del govern a favor de l'estatut, ha estat la de donar suport a un Comitè de Savis que, a la vista de l'interès d'alguns dels seus components a buidar de contingut l'articulat vigent, s'hauria de dir Comitè de Banyarriquers. Seré més precís: si els senyors Colom i Ribas abandonen la reunió, només que sigui per anar a fer un cafè, la resta n'aprofitarà l'absència per a elevar les modalitats dialectals balears a categoria de llengua i la tonada d'en Pep Gonella a himne nacional. La necessitat de millorar el finançament és l'únic punt de convergència entre el Partit Popular i la resta de partits. Aquí sí que hi haurà entesa total. Matas va curt de cash, tot i que no li lleva la son perquè sempre pot recórrer als pressuposts d'Educació per tapar un forat. Però és evident que si pogués ésser més generós amb les conselleries, tots els projectes pendents es portarien a terme en un no res. Imagineu-vos la kaiser Cabrer amb un talonari sense límit per a comprar quitrà. Renoi!, fins i tot asfaltaria les postes de sol. I Rodríguez, què en faria amb un pressupost més generós? I Font? Rosa Puig podria comprar calçons llargs als seus ciclistes, que a Pamplona fa més fred que a una església. I la senyora Encarna afegiria de tot a l'arrobrú, perquè l'arrobrú ha de fer que els immigrants apostin per una Espanya centrada i en ordre (la del Pepé). Fins i tot a Joan Flaquer li vindria de meravella una espipellada de la caixa forta, perquè a la legislatura propera haurà de crear una nova direcció general per donar feina al cap del Partit Balear -ja coneixeu l'anunci: som mallorquins, som espanyols-, talment com va fer amb el responsable de Sa Clau, al qual va col·locar de director de l'institut de Qualitat Turística. I Madame Rosa? Us imagineu les coses que podria fer Madame Rosa amb un calaix curull d'euros? Parlem clar. Ni l'esquerra ni UM tenen dret a carregar una arma i posar-la en mans de Jaume Matas. I ara no veuen, aquesta gent, que si no podem fer país ja n'hi ha prou per sobreviure amb una Diputació que tapi quatre clots i una Antoñita Llinàs que organitzi recitals de Neruda i un betlem per Nadal? Repassem la història recent. El Partit Popular s'ha convertit en el depredador d'aquesta terra: de la cultura, de la llengua, del patrimoni, del territori. I ho ha fet a l'empara d'una autonomia de per riure. Imagineu què no farà si millorem l'estatut. La terra que remourà! Entre Búger i Campanet, un pont com el de San Francisco. I tira...! Per descomptat, els immigrants que tant s'estima Madame Rosa no posaran cap inconvenient que els empadronin a Alaró en lloc d'Alaior. Esteu segurs que en retornar a casa, després d'una absència d'anys, no sabran relacionar el paisatge amb cocoter i carretonets de golf amb aquella clastra on hi havia el lledoner de branques poderoses, d'una de les quals penjava l'engronsadora dels seus jocs d'infant.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris