nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

Incoherències

Els éssers humans som incoherents de mena, és un dels trets que ens diferencia de les màquines. Però no tothom exerceix el mateix grau d'incoherència. N'hi ha que boten allà deçà. Un dels col·lectius aparentment més incoherents que conec és el dels polítics. I dic aparentment perquè en realitat sí que hi ha un comportament que els hi dóna una certa coherència. Em referesc a la seva capacitat d'oposar-se a les propostes dels contrincants, anc que sigui perquè sí, anc que impliqui una forta incoherència amb el fil conductor de la seva trajectòria.

Les hemeroteques van farcides de declaracions de partits a l'oposició que es manifesten radicalment en contra de la pujada dels imposts que proposa l'equip de govern de l'administració que sigui. Anys més tard, quan canvien les tornes, podem llegir que ara han estat ells qui han augmentat la pressió fiscal, mentre que els qui l'apujaren abans i ara són a l'oposició critiquen la mesura. També hi ha hagut formacions polítiques que s'han escandalitzat per la promulgació d'algunes lleis, segons el seu parer, nefastes, però que quan han tengut l'oportunitat les han deixades talment. Seria el cas, per exemple, de la llei del divorci o la de l'avortament. De vegades tenc la sensació que moltes de les preses de posició dels polítics tenen l'única finalitat d'erosionar els contrincants, més que no la coherència amb els seus principis ideològics.

Un d'aquests casos ha succeït quan el govern de Jaume Matas ha proposat el que hom comença a anomenar l'autotaxa, que ha de gravar els vehicles de lloguer. Aquest nou impost, semblant al que fou l'ecotaxa del Pacte de Progrés, ha estat concebut pel Partit Popular que tant es va oposar als imposts d'estades turístiques. Ara se veu que ho va fer de forma merament interessada, ja que per ser coherents amb tot el que va dir en aquell moment, ni tan sols els hi hauria d'haver passat pel cap res semblant a la taxa sobre els vehicles de lloguer. L'oposició, emperò, tampoc no ha volgut quedar darrere quant a incoherència. Els que posaren en marxa l'ecotaxa, ara diuen que veuen molt i molt malament l'autotaxa. Si no cavil·làssim que la coherència dels partits rau en seguir una línia constant d'oposició i assetjament a totes les propostes dels altres que puguin tenir algun caire d'impopularitat per tal de fer-los quedar malament davant els electors, no ens ho podríem explicar de cap de les maneres. Evidentment aquesta incoherència no afecta les organitzacions de la societat civil que no s'han de sotmetre a l'avaluació directa dels ciutadans. El GOB, per exemple, sí que ho ha estat de coherent. Va estar a favor de l'ecotaxa i ara dóna suport a l'autotaxa. És igual qui ho proposi, si la mesura s'adiu amb el seus principis s'hi posen a favor i si hi va en contra, s'hi oposen.

No ho sé, però pens que aquesta aparent incoherència és una de les causes del desprestigi de la classe política. Aquesta dicotomia que presenten segons siguin al govern o a l'oposició no afavoreix gens la confiança que n'haurien de tenir els ciutadans. Que s'ho repensin.

Jaume Lladó, professor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris