algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Més sobre la immigració

Darrerament s'ha conegut -segons l'oficina d'estadística de la Unió Europea- que Espanya és el segon país del món que rep més immigració, just per darrere dels Estats Units. Són dades que reflecteixen l'intens fenomen que estam experimentant i que, inevitablement, ens està fent canviar tots els àmbits tradicionals de la nostra vida. L'espanyola en general i la balear en particular.

A què se deu que siguem tan desitjats per tots el emigrants del món (llatinoamericans, africans i asiàtics)? El discurs habitual que intenta explicar el fenomen és que l'emigrant ve cap al nostre país, i regió, perquè aquí hi ha feina i en els seus països no. Se tractaria així d'un clàssic moviment migratori provocat per, exclusivament, raó econòmica. El mateix que els espanyols fèiem quan anàvem cap a Amèrica, en especial la del sud; o més tard cap a l'Europa desenvolupada (França, Alemanya, Suècia...). Això és el que diu la teoria que tots fins ara hem aplicat al cas actual de la immigració que rebem al nostre país. En funció d'aquesta, la «solució» teòrica que s'ha establert és que si s'actua sobre la palanca d'activació emigratòria, desenvolupament econòmic-treball en països emissors, se podrà matisar la magnitud del fenomen. Però tot i que és evident que la raó primera és, lògicament, trobar feina, també potser seria hora de plantejar-se com a hipòtesi d'altres raons que, si més no, les noves dades pareixen aconsellar tenir presents. Perquè si l'emigrant cerca només feina, aleshores per què la fortalesa econòmica d'altres països de la Unió, que és molt més intensa que no la nostra, no n'atreu més que nosaltres? Tanmateix en rebem més que qualsevol altre (2004: el 40% de tota la rebuda a la Unió). Només estam per sota dels Estats Units, si bé en el seu cas se tracta d'una població de prop de 300 milions d'habitants i aquí som sobre els 40 milions, cosa que ens fa més febles a l'hora d'acollir els nous residents. Què ens diferencia de França, Alemanya o d'altres països de la Unió que expliqui la preferència que senten per nosaltres? No ho sé. Però ja han sorgit les veus que ho raonen per la universalització al nostre país dels serveis bàsics -educació i sanitat-, que en d'altres països tenen un accés més limitat. Segons aquesta teoria explicativa, l'immigrat ho és per raó econòmica però en arribar a Espanya, i al marge que tengui poca o molta feina, bona o dolenta, o la perdi, se consolida aquí sense intenció de tornar-se'n perquè tant ell com els seus fills rebran educació i atenció sanitària completa i gratuïta. La qual cosa en el seu país no existeix ara ni és factible pensar que se pugui assolir en terminis cronològics a escala humana d'un parell -mallorquí- de generacions. Per altre costat, estant com està la qüestió a tota la Unió, és impensable que els països que tenen -si és que és així, que no ho sé- més limitada l'assistència sanitària i educativa la igualin a la nostra. Si, a més, aquesta explicació se combina amb d'altres factors de caràcter cultural com és que compartim llengua amb Llatinoamèrica (d'on ens vénen bona part dels nous residents), el panorama resultant seria molt diferent al que fins ara hem suposat. Perquè la teòrica «solució» en origen -feina- se desfaria, el mite de l'immigrant que se'n torna quan ha fet certs doblers s'esvairia i quedaria la realitat definida perquè seguiríem essent imant per a la immigració intensa durant molts, molts anys més.

Si fos l'explicació correcta, els ressorts actuals per a la integració serien encara més poc útils (en el cas nacional perquè a Balears és impossible ja que els immigrats -estrangers més nacionals- són si fa no fa la meitat de la població: qui s'hauria d'integrar en què?) i, a més, planteja la qüestió un perill molt greu, que se pot copsar ja.

El creixement del racisme entre la classe social autòctona i adherida -espanyola- modesta, que veu en l'immigrat estranger més que qui l'hi podria «robar» feina, qui l'hi col·lapsa i, per així dir-ho, «degrada» els serveis essencials -sanitat i educació- que tenia en exclusiva fins fa molt poc. Sense poder comprar-ne de privats, que és el que veu que fan els que tenen doblers. Com que no és creïble, ni desitjable, disminuir l'atenció bàsica existent, el panorama és molt preocupant perquè alimenta tot tipus de potencials perills socials greus. I, si fos vera l'explicació referida, el pitjor és que ens quedaríem sense solució pel problema, ni tan sols teòrica.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris