cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

A les fosques

Vet aquí que quan començava escriure aquest article se n'ha anat el llum. Acabava de llegir dels atemptats a Delhi, en els atapeïts mercats que fa uns mesos vaig gaudir, i he ajuntat mentalment les dues imatges. Al voltants dels llocs dels atemptats també se'ls haurà anat el llum i no tendran gens de similitud els sentiments dels afectats amb els meus i els del meu veïnat. Aquí, per ara i fins que arreli el missatge dels qui preveuen tragèdies diàries si no tornen ràpidament al govern, al cap només ens ve la possibilitat que les panes siguin per manca d'inversions de les elèctriques o per qualque accident. Vivim massa tranquils: hem perduts pors i ens les volen inocular com a millor manera de controlar-nos. Són perilloses les societats que racionalitzen les pors, les que passen els missatges de tragèdies pel sedàs de la lògica i del càlcul de probabilitats. I el seu perill ve perquè presenten progressives dificultats per creure els missatges, qualsevol tipus de missatges. Des dels mercantils amb la seva decorada i edulcorada publicitat fins als polítics, que utilitzen les mateixes eines, passant pels religiosos i les seves promeses tan inqüestionables com indemostrables. Cap por de les promeses no passa una anàlisi estadística. Des del terrorisme, en nom del qual es justifica tota la retallada de les llibertats que fa més impune l'exercici descontrolat del poder, fins a la grip aviària, per parlar de la darrera por que pugna amb la destrucció d'Espanya en el nostre rànquing de temors. Moren més ciutadans a la carretera un cap de setmana que per les bombes no governamentals en tota la història. Per sobredosi de droga, només a l'Estat espanyol, hi ha més morts en un any que per l'alada grip en tot el món des que es descobrí. I així, anunci de por darrere pronòstic de tragèdia, no n'hi ha cap que suporti l'aritmètica ni la informació oberta. Recordava Inneraty, fa unes setmanes, quan afirmava que les societats es defineixen per les seves pors i canvien quan aquestes canvien.

l l l
La nostra segueix com sempre, perquè les pors sembla que són les de sempre. De més lluny a més a prop ens fan por amb: el déu, que ara vol matrimonis civils d'una determinada manera com abans s'atrevia a exigir un color en l'uniforme del combatents; l'estranger, en aquest cas disfressat de terrorista o d'afamegat; i el català, sempre vestit d'insolidari, incapaç d'agrair la generositat de voler-lo espanyol. No canviam, és clar, i la por dels ocells que ara ens treballen és la por de la malaltia que sempre ens han pronosticat. Com sabeu, resultam generalment previsibles i en aquesta previsió basen totes les estratègies els qui demanden la nostra força per a construir el seu poder. La nostra força com a consumidors, per a garantir la seva primacia econòmica.

La força com a votants, per a mantenir l'endogàmia dels cotxes oficials... Sort que ha tornat el llum. Per aquest camí de pensament podria arribar a fer-me por a mi mateix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris