nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

El declivi autoctonista

Devia ser l'any 2000 quan se publicava a la revista Lluc una anàlisi sobre la situació política balear d'aquell moment que, sota el mateix títol del present article, avaluava que a pesar de les aparences (Pacte de Progrés), el substrat sociològic en mutació, que els resultats electorals de 1999 només permetien intuir, feia pensar que s'iniciava el declivi del nacionalisme i l'esvaïment de l'autoctonisme. Un diagnòstic que se va confirmant: el nacionalisme es baralla per protagonitzar el declivi comú i la seva influència en els partits no nacionalistes (PP i PSOE) o autoctonisme és terminal. Per a l'anàlisi, el reflex polític nacionalista (vots i escons que un partit pugui tenir en un moment determinat: conjuntura) no té tanta importància, tot i ser també declinant, com el substrat sociològic (estructura) que és el que determina l'inexorable declivi de la ideologia i la recta final de la influència autoctonista. En efecte, no fa ni deu anys el nacionalisme influïa de forma considerable en el discurs i actuació de PP i PSOE que consideraven que havien de ser, més o manco, autoctonistes. Ara, tanmateix, els conservadors demostren que han capgirat la relació: de ser influenciats han passat a imantar persones d'àmbits culturalment nacionalistes en origen que, d'una o d'altra manera, actuen ajudant a afeblir el nacionalisme, alhora que el partit, des del Govern, actua enfrontant-se sense cap complex als que antigament l'influïen. Encara més: havent detectat que, també com s'analitzava en el treball al principi referit, fórmules de reacció antinacionalista podrien, atesa la mutació social, tenir èxit (ASI, entre d'altres) i fer-li ombra, el PP aposta, ja sense cap intent de dissimular, per tapar el mateix espai assumint la condició orgullosa de partit representant d'aquest nous interessos (conselleria d'Immigració), els quals evidentment no tenen cap vincle amb el que (llengua i cultura històriques balears) justificava l'antic autoctonisme, ara ja oblidat. El PSOE manté encara dubtes, tot i que cada cop és més evident que les proclames autoctonistes que caracteritzaren els anys d'esplendor de Francesc Antich (Pacte de Progrés) han quedat marginades. Les revinclades del passat, com el document que feien públic alguns membres del PSOE aquesta setmana, no és més que la reacció d'una ideologia terminal que, sense l'esperó nacionalista aliè i sobretot sense la convicció autoctonista del propi partit, s'aferra a fantasies impossibles, com que el PSOE nacional de Zapatero pretengui la «plurinacionalitat» a la qual, en realitat, combat de forma decidida. En conjunt, doncs, els dos partits nacionals a Balears es mostren infinitament manco influïts pel nacionalisme que abans, de tal forma que l'auctotonisme en un (PP) és inexistent i en l'altre (PSOE) és terminal.

Els partits petits illencs nacionalistes (PSM, UM i ERC), en prendre consciència que la ideologia que era un temps de referència està declinant i que no influeix en els grans, ja ni tan sols intenten presentar batalla contra PP i PSOE -que amb raó saben perduda-, sinó entre ells per, a partir de la radicalització, intentar sobreviure. D'aquí que el PSM, l'únic partit que havia estat capaç de fer mínim forat entre els dos grans gràcies al seu progressisme nacionalista, decidís aquesta setmana incidir en la radicalització nacionalista que li ha fet perdre dos diputats en dues legislatures per intentar salvar -expressió de G. Vicens- el «moll de l'ós» front ERC i UM Alhora, UM està temptada per la radicalització classista amb l'esperança quimèrica de xuclar l'autoctonisme que fugi del PSM pel radicalisme nacionalista, i alhora somiar amb els mítics i inexistents vots autoctonistes del PP. ERC espera que la radicalització de PSM, que mai no serà com la seva, li permeti ser la referència de tot l'àmbit. I fins i tot EU-Verds, fruit de la desorientació ideològica com passa a tot IU, se planteja establir vincles amb ERC (seguint l'estratègia que a l'àmbit nacional representen Llamazares i Puigcercós), radicalitzant-se per la vessant autoctonista terminal per intentar sobreviure disputant al PSM part del que li pugui quedar d'esquerranisme. En definitiva, l'auctotonisme en el PP és nul i en el PSOE terminal, i els petits lluiten amb radical desesperació per les despulles polítiques que puguin quedar de la ideologia nacionalista que no fa gaire imantava tothom i que ara és inexorablement declinant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris