tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Qui ens contamina l'oïda

Quan parla Aznar, no puc deixar de recordar-lo assegurant en el Congrés dels Diputats que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq. Quan és Aceves qui parla, el record convidant-nos a pensar en ETA quan ja hi havia indicis molt clars de la pista integrista islàmica en els atemptats del l'11 M. Quan parla Rajoy, el record de ministre en un govern que havia de gestionar el xapapote i que repatriava a la mala els cadàvers dels militars espanyols morts en accident d'un avió ucranià a Turquia. També, i sobretot, el record com una promesa de moderació i de concòrdia. (De passada: quan parla Matas me'n record de tantes coses que no cabrien en aquest espai). Quan parla Felipe González em ve a la memòria tota una llista de tumors polítics i policials malignes -també l'operació per la qual es va lliurar a l'hoteler mallorquí Gabriel Escarrer la divisió hotelera de Rumasa i com l'hoteler ho va agrair als socialistes durant la legislatura de Progrés. Si qui parla és Rodríguez Ibarra, no sé per què les seves formes em suggereixen el caràcter dels conqueridors extremenys a Amèrica. Si parla Bono, pens en la cabra de la Legión. Quan parla Joan Huguet, no vull dir de qui em record. Tots ells, inclosos els representants de la Caeb, han amollat una barrumbada d'auguris apocalíptics sobre la proposta de reforma de l'Estatut català, aconseguint que més de la meitat d'espanyols ja s'hagin posicionat visceralment sense haver llegit ni dues paraules del text que es començarà a debatre en el Congrés. Aquests espanyols creuen que l'Estatut significaria la desmembració de l'Estat, la fam per a molts, la fractura territorial i altres hecatombes, totes elles qüestions de gran embalum i que, paradoxalment, no els han mogut a estudiar el text sense prejudicis ni interferències d'uns i altres. Aquesta va ser l'actitud adoptada arran del dit pla Ibarretxe. I aquest és el perill més gran que assetja l'Estat: els enfrontaments en defensa d'uns principis que la gent es deixa empeltar per uns o altres -sovint, per polítics de provada capacitat de mentir en els assumptes més greus, com són una guerra contra un poble indefens, la mort d'uns militars en accident d'avió o la massacre de l'11 M a Madrid. El més gran perill de l'Estat és que una part significativa dels seus ciutadans se sentin rebutjats i, en conseqüència, desitgin sortir-se'n: ni que sigui silenciosament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris