algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

I si ho féssim tots?

Posats a boicotejar, estic pensant no tornar a comprar peix en una bona estona i, a continuació, ampliar aquesta pressió a tots els sectors que després de mirar-se el llombrígol segrestin un país a canvi de subvencions governamentals. Amb actituds com les viscudes aquests darrers dies en els ports de la península, amb vaixells de passatgers sense poder atracar i desabastiment de mercaderies és difícil no plantejar-se quins són els límits del dret a la vaga. Perquè és evident que una cosa és queixar-se i pressionar i una altra és agafar ostatges per negociar amb el Govern. És a dir, que facin el que facin els amos del petroli -Bush i els seus amics dels turbants- i independentment de les actuacions dels intermediaris, aquí el Govern estava obligat a subvencionar un sector com si fossin els únics afectats per la pujada del preu del combustible. Amb tot això no vull dir que estigui en contra d'un dret que precisament he exercit en nombroses ocasions, un dret que inevitablement va unit a les mesures de pressió lògiques, tan necessàries a l'hora d'asseure's a una taula a negociar. Fins aquí tot correcte, però quan ens trobam amb una situació com la viscuda on la protesta pel preu del carburant es fa directament al Govern és fàcil pensar que al marge de la subvenció es pretén donar la imatge de desestabilitat, de desgovern, de feblesa. D'aquesta manera no sols guanyen els pescadors: també qualcú més. De moment els pagesos ja han anunciat que ells també s'afegiran a les mobilitzacions i l'espectacle, tenint en compte els antecedents d'aquest sector, serà de pinyol vermell. Després s'ofenen quan surten els ultraliberals recordant-nos els doblers que ens suposa una vaca europea, via subvencions. Dels pagesos anirem als transportistes i d'aquí al cel; queda qualcú que no estigui afectat? Supòs que cada mobilització intentarà superar l'altra i se sofisticaran les formes. Ells, que juguin el que vulguin però alerta, que els ciutadans mortals -els qui no tenim forma de protestar com no sigui davant les portes de l'Agència Tributària i sense empipar molt el guarda de seguretat- som capaços d'organitzar-nos. Basta recordar que actualment per orquestrar un boicot només fa falta un mòbil i un missatge que passar, com el que aquests dies està circulant per Palma: Esta Navidad, ni cava ni productos catalanes. Pásalo. Quina casualitat que estigui escrit en castellà i quina altra també que el dia que el meu familiar el va rebre fos el mateix que Rajoy brindava amb cava amb els empresaris catalans. I és que ja ho va dir Alfonso Guerra: el qui es mogui, no surt a la foto.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris