nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
15°

Grip aviària

Feia un temps que semblava que la humanitat podria acabar amb les malalties anomenades infecto-contagioses. Que primer desapareixeria la picota després la poliomielitis, la diftèria i així successivament. Les malalties infeccioses serien substituïdes per les anomenades malalties cròniques no infeccioses que atacarien segments de la població de major edat. N'estaven ben equivocats: l'aparició de la sida, el manteniment de la malària o la recuperació de la tuberculosi fa posar en solfa els optimismes desmesurats. Ara ha esclatat una nova preocupació d'una malaltia infecciosa que ningú no sap com evolucionarà: es tracta de la grip aviària, provocada pel virus A(H5NI), que quan afecta l'home té una letalitat de prop del 50 per cent, com les que més.

No serà, aquesta, la primera pandèmia de grip que afecta la humanitat. La més famosa fou la de 1918, que causà milions de morts i que és coneguda arreu del món com «Grip Espanyola», menys al nostre país, la qual sempre s'ha denominat «Grip Asiàtica». La segona la causà el virus A(H2N2) i es va produir entre el 1957 i 1960. 10 anys més tard hi hagué una nova pandèmia que fou causada pel virus A(H3N2). La virulència de les tres pandèmies va anar disminuint.

L'extraordinària virulència del virus aviar actual és un factor molt negatiu, però que fins ara hi hagi tan poca transmissió entre aucells i homes i sobretot que fins ara no s'hagi registrat cap contagi entre humans són notícies esperançadores. Ningú no sap què passarà. La grip asiàtica no és una malaltia nova, fa molts d'anys que ataca l'aviram domèstic i salvatge i produeix a països asiàtics pèrdues enormes des del punt de vista econòmic. El sistema de transmissió entre l'aviram és fonamentalment mitjançant l'aire, però això no vol dir que no ho puguin fer per via digestiva -mitjançant el moc- o fins i tot per les mucoses. Les aus són animals dotats de gran capacitat d'emigració i com que algunes de les aus migratòries arriben arreu del món, el que és una endèmia d'una determinada regió es pot convertir en una autèntica pandèmia.

Quines solucions o mesures preventives hi ha davant l'amenaça, que és més real que el que els polítics creuen? La primera d'elles és eliminar tots els animals que han estat en contacte amb animals infectats. Això és bo de dir però no tan bo de fer, perquè clínicament no és fàcil reconèixer tots els animals infectats i si l'anàlisi s'havia de fer per tècniques de laboratori, la despesa seria incalculable. La segona mesura és la prohibició d'importar aus vives de països contaminats a països lliures de contaminació. Però i què s'ha de fer amb les aus migratories? La tercera mesura és la vacunació, però la cosa resulta problemàtica, perquè el virus que pot atacar l'home serà un virus recombinat i això farà pràcticament inútils els esforços de les prefabricades. La vacuna no podrà reconèixer quin és el seu enemic.

Hi ha encara un quart camí, que és el de tenir preparat tot un arsenal de drogues guaridores. La primera en la qual es va penar fou unes que atacàs les mematoglutinines, però aquest és un medicament que s'ha empreat des de fa molts d'anys a Àsia i és molt possible que el virus hagi creat ja resistències. L'altra opció és atacar l'altre antigen anomenat neuromidasa. És un medicament de la casa Bayer comercialitzat com tamiflu, el principi actiu del qual es diu oseltamivir. La millor font natural de l'oseltamivir és l'anís estrellat, pròpia d'una planta d'uns cinc metres d'alçada, una flor en forma de estrella i d'origen xinès, que s'usa, curiosament, per condimentar plats d'ànnera. A l'Orient se sembra a temples i cementiris perquè serveix com a encens. No es molestin a cercar-les: les ha comprades totes Roche.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris