cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

Teoria de la sobrassada

Si vostès no hi tenen inconvenient, els contaré una paràbola breu i autobiogràfica. D'al·lot i de no tan al·lot, servidor menjava, com tothom a Mallorca, molt de pa amb sobrassada. Aquest embotit el fèiem a ca nostra, com a totes les cases de poble, i m'agradava molt. Als 24 anys me'n vaig anar a viure a Barcelona, on vaig substituir el pa amb sobrassada per altres menges, i quan vaig tornar a fixar la residència a Mallorca a ca meva ja no fèiem sobrassada. La meva família vivia a Palma, etc. Ignor per què, no vaig reprendre l'antic hàbit gastronòmic, i també ignor per què un bon dia em va pegar per tastar una mica de sobrassada amb pa. Allò que em feien passar per sobrassada era una espècie de brutor vermellenca i vomitiva, que me mantengué allunyat, durant alguns anys més, de l'embotit mallorquí per antonomàsia (l'antonomàsia la hi deu haver atorgada la seva ecumènica popularitat: tothom coneix la sobrassada i a quasi tothom agrada tant la sobrassada com allò que et venen per sobrassada). L'explicació del meu rebuig era molt clara: des de la sobrassada que servidor menjava d'al·lot a la que es consumeix ara majoritàriament, hi ha una diferència abismal, però que s'ha anat salvant a poc a poc. La lentitud en la perversió de l'embotit ha estat la causa que molts de mallorquins no se'n temessin. Vull dir que, en certes pràctiques consuetudinàries convé adesiara obrir parèntesis sabàtics per prendre distància sobre les coses. Aquest exercici ens ajuda, sovint, a detectar hecatombes silencioses i catàstrofes invisibles per mor de l'alentiment de la seva execució. Això ho entenen molt bé, per exemple, les persones que, per les raons que sigui, han passat uns quants anys sense anar al cinema. En tornar-hi, s'adonen que està generalment contaminat de televisió, aquest xapapote audiovisual d'efectes devastadors. També ho entenen molt bé les persones que tornen a Mallorca després d'una llarga o no tan llarga absència. La teoria de la sobrassada és molt útil i la mar d'universal. Naturalment que se'n continua fent, de sobrassada bona, però sense la meva traumàtica experiència gustativa possiblement no la sabria distingir de la més comuna. Pocs de nosaltres podrem empassar-nos el país si, quan n'hàgim estat engegats, se'ns permet de guaitar-hi adesiara. També els escrits d'aquesta secció contribueixen a erosionar les neurones del pobre lector fidel. Li aconsell sincerament d'abandonar per una temporada la lectura, ja que servidor no em puc permetre el luxe de no treballar. Així podrà comprovar la veracitat de la teoria de la sobrassada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris