nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

La tisora del PSOE

El PSOE presentà dilluns la tisora que emprarà per podar l'Estatut català. Deixà clar que entre el que ha arribat a Madrid i el que tornarà a Barcelona, si és que torna quelcom, a l'Estatut català no el coneixerà ni sa mare. Justament és la posició d'ella, de sa mare, o sigui de CiU, el dubte que queda. De si acceptarà el saldo resultant o bé se plantarà. Incògnita de CiU a banda, la tisorada és de les que fan mal. No n'hi passen ni una. De nació, res. Com a molt quedarà amb un eufemisme del tipus ser més que una regió, com si del Barça se tractàs, en versió política o sigui quelcom semblant a «comunitat nacional», que ja són ganes de parèixer més una congregació religiosa (i ves a saber si no tenen raó, els sociates) que no cosa pròpiament política, però, en fi, així serà, sigui el que sigui que això sigui. De drets històrics, ni un, excepte els que pertanyen a «l'idioma i la cultura pròpia»: o sigui, ja que el català no es parla a Gualadajara, doncs que facin el que vulguin, ve a dir l'informe. Ara bé, sobre l'obligat coneixement del català, diu que sí excepte que no se pot imposar a cap administració nacional a la CA (Justícia, per exemple) i dóna per fet que amb cap altre ben entès que el que se deriva de l'obligatorietat a l'ensenyament, tal i com passa actualment, o sigui que tot quedi com està. Dels drets i deures ciutadans, troba l'informe del PSOE que està molt bé i és molt positiu posar-los, però això sí: sempre i quant siguin els coberts per la Constitució. Del sistema institucional i fonts del dret propi, els sociates estan per l'anul·lació de qualsevol particularitat, en la forma de definir cada institució, que vagi més enllà del que actualment és vigent i que surt, i està dins, de la Constitució i, per tant, totes les institucions catalanes han de continuar subordinades a les nacionals, i només deixa crear, com a institució pròpia, els ens comarcals mentre que tot el que afecta les diputacions caldrà que ho resolgui una llei nacional. De la part de la justícia glosa la voluntat «d'aprofundiment» del servei, però es carrega tota quanta aspiració d'existència d'una justícia catalana apareix a l'Estatut i només reconeix, com ara, la possibilitat de la justícia espanyola a Catalunya. Sobre les competències troba «positiva» la «voluntat de clarificació i delimitació» entre el que competeix a cada administració però liquida tot intent de blindatge, sense acceptar ni tan sols que s'incorpori a l'Estatut la via constitucional (art. 150.2) com a norma d'actuació per augmentar competències, ja que troba que això és excepcional, així com tampoc no accepta que la Generalitat sigui «l'administració estatal ordinària» a Catalunya. En economia acusa l'Estatut de trencar «la unitat de mercat», la qual cosa, diu, no se pot acceptar de cap manera perquè a cap país del món, «ni a Suïssa», passa. Del finançament: res de determinar quin és el propi sistema perquè és cosa de totes les comunitats autònomes i del govern nacional, tal i com passa ara. De la bilateralitat com a norma de relació, prevista en el Projecte de Llei, ni parlar-ne perquè «els foros multilaterals són exigència estructural de tot Estat». En resum, el que no diu el PSOE però queda ben clar, i català, és que Catalunya ha de continuar essent una comunitat autònoma («no existeix legitimitat alternativa o prèvia a la Constitució») i, per tant i com tota altra CA espanyola, està subordinada a allò que és la sobirania nacional comuna que està depositada en el legislador comú i exclusiu, les Corts. I que això, que és així, no té volta de fulla. A no ser que se canviï la Constitució. I com que -a pesar dels dois que diu el PP- no se tracta d'això, doncs està clara la conclusió. L'Estatut o no sortirà o si surt serà dins del marc nacional, com no podia ser d'una altra manera, i tots els excessos seran podats. De fet, l'únic que és políticament viable. Queda encara molt de camí, i caldrà veure quina postura adopta ERC i, sobretot, CiU. La mare de totes les postures. Perquè si els d'Artur Mas tiren a l'exageració, ves a saber què passa, ja que ERC tendrà un ull i mig posat en ells per no perdre pas nacionalista. O potser sigui vera que tot està pactat entre Mas i Zapatero. En fi, ja ho veurem. De moment, el que queda clar amb l'informe de la tisora, és que les beneitures del trencament nacional que diu el PP són dois, i que les fantasies de segones transicions i plurinacionalitats continuen essent les quimeres de sempre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris