nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Directores d'orquestra

És un fenomen relativament nou, però ja són més de tres-centes les dones directores d'orquestra que hi ha en el món. Recentment, una d'elles va ser nomenada directora titular de la Simfònica de Baltimore, però encara no ha pres possessió del càrrec perquè hi ha un fort rebuig per part dels músics: la meitat es declaren disconformes amb la designació de la directora per unes qüestions de formes; l'altra meitat, directament per una qüestió de fons: no admeten ser dirigits per una dona. La discriminació, davant l'avanç imparable de la conquesta dels drets de les dones, cerca refugi en els racons més amagats del costum i de la inèrcia. Ara són els músics, i encara explicitaran els seus prejudicis altres col·lectius. El llast de les males pràctiques és tan constant que de vegades sembla com si hagués envaït els bastiments genètics de les persones. No se m'ocorre cap raó que desautoritzi les dones per dirigir orquestres. No ignor que és una de les coses més difícils, si es vol fer bé, que hi ha en el món de l'art en general, però tot això i tot quant més s'hi vulgui afegir no commou en absolut la senzillesa de la veritat. La música, certament, és un territori vast, en el qual s'han comès injustícies igualment vastes. Recordem que Gustav Mahler va demanar/exigir a Alma que no compongués: no li agradava la possibilitat de veure sotmeses les seves cançons a comparacions odioses. Clara Schumann es va trobar en una situació semblant, tot i que en el seu cas els obstacles eren més d'ordre, diríem, moral. Felix Mendelsohnn es va apropiar d'algunes composicions de la seva germana Fanny. Una partitura signada per una dona no era presa seriosament. D'altra banda, el geni de la música crea estranyes complicitats en literatura que menen la dona a la infidelitat i a l'adulteri -vegeu La sonata a Kreutzer, de Lev Tolstoi, o L'última trobada, de Sandor Marai, per no remetre'ns a Thomas Mann -i a tants d'altres. La música és l'arbre del bé i del mal, i la dona hi jugaria el paper de serpent, si hem de fer cas de certa literatura. No sé si aquesta literatura ha segregat un missatge subliminal que crearia obstacles intangibles en l'accés de les dones a la direcció musical, però, si fos així, seria un error, perquè la gran obra de la humanitat no és altra que l'oferiment de la poma a Adam en el paradís: Eva creava, així, el pecat de la carn, vinculava el plaer a la morbidesa del pecat, i tot plegat cobrava sentit i interès. Estic segur que moltes dones poden afegir matisos ocults a les partitures: elles, com canta Maria del Mar Bonet, són prop de la terra. I coneixen els moviments i les remors de les rels.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris