algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Préstecs per a joves

Encara estic sorprès de la saviesa que em va demostrar una persona que s'ha dedicat tota la vida, entre moltes altres coses, a intentar ser feliç i que ho fossin les persones que l'enrevoltaven. És la mare d'una família formada per ella i quatre membres més: pare, dos fills i una filla, i per viure han comptat sempre amb un sou de funcionari, avui d'entre 25 i 30 mil euros anuals i els ha costat ben molt treure el carro i tirar endavant totes les tasques necessàries per educar, alimentar, vestir, aconseguir el gaudi d'oci, etc., per a tots els integrants de la família.

El cervell de la família és ella i m'ha contat que cada vegada que havia sabut que hi havia alguna beca per a llibres, per a estudis, per a desplaçaments a estudiar a una altra comunitat autònoma, per a matrícules, per a ajudes per comprar pisos els joves, etc., que havia fet la sol·licitud corresponent, i em deia que sempre s'havia quedat amb un pam de nas, perquè no li havia correspost cobrar-ne cap. Pensava que aquell sou que entrava en aquella casa, que ha anat variant en el temps a partir dels triennis i del cost de la vida, no permetia accedir a cap beca. Ella sabia que l'abundància que li presumia el Govern que li negava l'ajuda, no era veritat, perquè s'havien de fer vertaders equilibris per arribar a final de mes, però pensava que hi havia massa gent que estava pitjor i es conformava. Sempre havia cregut que les beques eren per a altres persones que devien estar més necessitades.

De totes maneres una vegada li havia pujat la mosca al nas, perquè s'havia assabentada que unes persones que tenien xalet devora la mar, casa gran a Palma, dos bons cotxes i una bona barca havien aconseguit una beca d'aquestes que es donaven per estudiar a Barcelona. Li havien explicat que aquella família devia fer embulls a la declaració de renda i així es feien passar per pobres. La meva amiga sempre havia hagut de declarar la veritat perquè el sou que tenien era públic.

Ara m'ha dit que ja no entén res. Ha sabut que el Govern que presideix el Molt Honorable Jaime Matas concedeix crèdits barats perquè els joves fins a 35 anys puguin comprar pisos per anar a viure. I com sempre, havia pensat que no correspondrien als joves que han aconseguit arribar a ser funcionaris de nivell B o A, ja que amb el sou corresponent i fent un esforç se'n podien arribar a comprar qualcun, especialment si el Govern ha fet una bona política de construcció d'habitatges protegits o de no massa metres quadrats, que diuen que ara és el que s'estila. Doncs ella m'ha explicat que li havia pegat un patatús, quan havia sabut que per aconseguir un d'aquests préstecs avantatjosos podien guanyar anualment fins a 49.000 euros (14 pagues d'unes 600.000 pessetes mensuals i si eren una parella podrien tenir uns ingressos mensuals d'1.200.000 pessetes), i que podien comprar un pis fins a 300.000 euros (50 milions de pessetes) i després s'havia posat a pensar quines devien esser les persones joves de menys de 35 anys que guanyaven aquestes tan altes quantitats.

Ella sap que la majoria de joves d'aquesta edat guanya al voltant d'uns 14.000 euros anuals i que alguns privilegiats poden arribar als 25.000. Després de fugir-li la son durant uns quants dies, intentant esbrinar què passava, ha trobat la solució quan ha pogut veure per TV que se signava el primer préstec, davant la plana major del Govern amb tota la solemnitat possible com si es tractàs de propaganda electoral, enrevoltats de periodistes, càmeres fotogràfiques i de televisió i per un moment li ha semblat que aquella exhibició no era massa seriosa, tampoc no ha sabut si aquests beneficiaris eren dels que cobraven sous de director general, però sí s'havia assabentat que els préstecs estaven prohibits als més necessitats, als que no tenien sou fix (una tercera part dels joves), ha estat llavors que ha pensat que s'havien fet a mida de persones que guanyaven unes quantitats amb les quals ella sempre havia cregut que no en necessitaven cap d'ajuda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris