nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

El PP i l'Estatut català

La duríssima campanya llançada pel PP contra l'Estatut de Catalunya ha duit el malestar i la crispació a un debat que hauria de ser serè i equilibrat, perquè en depèn el futur desenvolupament de l'Estat espanyol cap al respecte per les llibertats públiques i la igualtat davant la Llei. L'anhel d'una Espanya tolerant, oberta i culta implica l'aprovació del nou Estatut català. Però al PP no li agraden els canvis. Ara es presenta com el gran defensor de la Constitució, però el 1978 els Fraga i companyia posaren un caramull d'entrebancs a la Carta Magna, culpant-la dels mals que, segons ells, assotarien el conjunt de la societat. L'important era -i és- crear por i omplir de demagògia les comunitats castellanoparlants, a fi d'estigmatitzar els catalans i Zapatero com un polític dèbi que se sotmet a les imposiciones de Barcelona. L'instint d'opressió de Catalunya és antic. L'enveja de la seva empenta i creació de riquesa aixeca bòfegues. Quan l'exèrcit franquista ocupà el Principat entre 1938 i 1939, primer abolí l'Estatut i després prohibí l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, incloses les targetes de visita i les estampes religioses. Els llibres escrits en català foren cremats o convertits en pasta de paper. A l'ensems, i mentre a Monjuïtch afusellaven a dojo els defensors de l'ordre constitucional, fossin o no catalans, l'ideòleg franquista Gimémez Caballero pronuncià les paraules següents per la ràdio: España ama a Cataluña como se quiere a una mujer: con pasión. Por eso, los españoles de tierra adentro, los españoles de verdad, no podían venderte ni perderte. Ara el PP mou la crispació. Converdria que recordàs tot el que ha patit Catalunya abans d'atiar el foc de la demagògia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris