nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Resistència a internet

Als ciutadans, ja pràcticament reduïts a contribuents, se'ns renya cada dia més. Se'ns renya per tot: perquè no estalviam, perquè no consumim, perquè tenim massa llums encesos, perquè no caminam, perquè fumam, perquè bevem... Se'ns renya, sobretot, per fer coses que se'ns havia induït i animat a fer; o per no fer allò que se'ns desaconsellava. Poques vegades qui renya té autoritat moral per fer-ho, però, ja se sap, tota persona davant qui es posa un micro i una càmera es converteix automàticament en oracle i/o en jutge. Ara, ja ho sabeu, des de fa uns mesos se'ns renya, des de direccions generals, fundacions, instituts, etc., se'ns renya perquè no empram suficientment internet. Als qui no naveguen per internet durant un nombre determinat d'hores a la setmana, ben aviat se'ls estigmatitzarà d'alguna manera, se'ls farà carregar algun anatema, se'ls penalitzarà econòmicament, ja es veurà com. Havia d'arribar aquesta cirera de pastís, la declaració de la desvergonya universal: presentar-nos obertament el medi com al missatge (mcluhanians de tota la vida) i com a destí, com a deure ciutadà per estimular l'economia i les inversions en el sector. El sistema ha creat unes eines d'eficàcia extraordinària per fer circular la informació i el coneixement. Aquest mateix sistema havia propiciat des de temps ençà la dissolució de la curiositat -la immensa majoria de periodistes ja ni pregunten què és la curiositat- i ara es tracta de crear productes que recondueixin l'impuls de la comunicació de cap a l'aïllament total, com a hàbitat ideal per consumir vida virtual. Com que no ho feim al ritme que els és desitjable, ens renyen cada dia. Quan es va decretar la lliure circulació de persones pel territori de la Unió Europea, també se'ns va renyar, i molt, perquè ens quedàvem a ca nostra. No traslladar el teu domicili cada quatre mesos a una altra ciutat era considerat com una xacra moral, indici de les pitjors mancances i auguri de mort ciutadana. Alhora que et renyen per navegar o naufragar a internet, et diuen que els que satisfan les previsions redueixen la vida familiar i, sobretot, la lectura de llibres. Algú ha arribat una mica més enllà i ho ha relacionat amb la proliferació de literatura precuinada, però servidor tanmateix continuaré creient en la responsabilitat individual i amb l'ús de la llibertat personal. Ningú no llegeix un llibre que no vol llegir. Refugiar-se a internet és propi de persones que cerquen manera d'imitar la vida. Encara tenim llibertat per prendre algunes decisions que ens afecten molt personalment. És clar que la podem baratar per un mostrari d'excuses de mal pagador: tot ens hi ajuda, però la darrera paraula la diu cadascú.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris