cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
20°

La decisió del PSM

Dimecres que ve el consell polític del PSM decidirà a proposta de la comissió executiva, previsiblement, anar tot sol a les eleccions autonòmiques de 2007. L'objectiu últim que s'intueix rere la decisió és l'anhel que la situació postelectoral sigui semblant o igual a la de 1991: PP amb una UM fermada si sobreviu, PSOE i PSM (aleshores hi havia un altre minúscul partit, UIM, però no comptava). D'aquesta manera tot el que no fos dreta o esquerra seria, encara que estigués més minvat, PSM. Legítima estratègia. Tan legítima com la d'EU-Verds decidint anar a morir matant contra el PSM; per exemple: és el que està negociant a Menorca amb ERC per formar un pol nacionalista, ecologista i progressista per fer front no sols al PSM en solitari sinó a l'eventual coalició dels nacionalistes amb Els Verds. Tan legítim, igualment, com que ERC aspiri a afeblir tot el que pugui el PSM amb l'esperança de liquidar-lo algun dia. Cada partit fa el que troba que ha de fer a favor propi i, sobretot, en contra dels que entén que són els seus enemics, sovint els més acostats. Aquestes decisions les prenen les direccions respectives, les quals han estat triades, en ple acte de sobirania, pels congressos o assemblees de cada formació. Així, els 500-600 militants del dos PSM votants als congressos, el centenar i busques d'EU de la seva assemblea, el centenar i mig d'Els Verds-Illes i el centenar llarg dels d'ERC formen l'univers de, si fa no fa, un miler de militants que són, per així dir-ho, els propietaris dels quatre partits. A ells (i als altres, si n'hi ha, que no hagin participat a les assembles) els correspon ratificar o forçar rectificacions de les decisions preses pels òrgans directius que han elegit. També és ver, però, que els propietaris dels partits representen alhora a tots els seus electors. Aquesta connexió, entre propietaris i votants, només se pot avaluar pel que diuen i fan els partits així com la resposta popular que en funció d'això mereixen. Com a mínim d'ençà de la victòria conservadora de 2003, PSM, EU-Verds i ERC han actuat posant especial èmfasi en el fet que el seu objectiu fonamental era evitar la repetició de la majoria absoluta del PP el 2007. Ho han dit sempre, i han actuat en conseqüència. Han coincidit en nombrosos àmbits d'oposició, nítidament agermanats i alhora separats del PSOE: mobilitzacions contra les autopistes (medi ambient), Son Espases (sanitat i territori), crítiques a la desnormalització del català (llengua i cultura), crítiques pel model de contractació de personal i serveis (funció pública), crítiques pel model de televisió pública impulsat (mitjans i llibertats), crítiques per la ignota reforma de l'Estatut (estructura interna i de l'Estat), i en contra tant del PP com del PSOE, aposta per incrementar l'autogovern fins al màxim que sigui possible (nacionalisme)... Coherents amb aquesta oposició i reivindicació conjunta, PSM, EU-Verds i ERC s'uniren en la coalició Progressistes el març de 2004. Per ajudar a batre a les urnes nacionals el PP i alhora fent de l'autogovern balear el bessó reivindicatiu: varen respondre 40.179 balears. L'aliança tenia molts defectes -de forma, d'encaix de candidats...- producte de la improvisació i naixia en un ambient d'extremada polarització PP-PSOE, però així i tot 40.179 balears li donaren certificat de naixement. Ara mateix, tots quatre saben que per assolir l'objectiu que han dit defensar com a essència i pel qual reberen explícit suport de més de 40.000 balears, no poden perdre cap dels 7 escons que tenen PSM i EU-Verds. I saben, també, que anant per separat a cada illa -pitjor: amb coalicions contradictòries- com a mínim n'hi hauria 3 en risc directe de passar a PP o (menys al) PSOE, i 1 més, el de Formentera -atès que ERC hi impulsa una candidatura independent propera-, que el PP se l'asseguraria, amb el valor afegit que té. Seria absurd donar la culpa a algun dels 4 partits si no hi ha coalició. Cada un ha de fer el que trobin els seus propietaris que són els únics que decideixen i que, tots plegats, són si fa no fa el miler dit. Això no obstant, pel que han dit i fet durant dos anys i mig tots 4 partits junts han obtengut la confiança de 39.000 balears més. Als quals ara els diuen que faran just el contrari del que els han predicat durant aquest temps. I si bé és perfectament legítim, la conseqüència és la que és: regalen al PP el camí franc perquè pugui renovar la majoria absoluta d'aquí a un any i mig.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris