nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
19°

Frankenstein

«Frankenstein or the modern Prometeus és per ventura la més clàssica de les novel·les de ciència ficció que s'hagin escrit mai. És possible que el lector de Diari de Balears no hagi llegit la narració. El que és molt poc probable és que no hagi vist alguna de les més de cinquanta versions cinematogràfiques que de la novel·la s'han fet. La millor d'elles és amb tota probabilitat la que va dirigir el 1934 James Whale i en la qual Boris Karloff interpreta el monstre creat per Frankenstein. Notable fou igualment la paròdia que el 1974 filmà Mel Brooks anomenada en castellà El joven Frankestein. El més increïble d'aquesta novel·la no és tant el seu argument, sinó que fora escrita per una jove que tenia 18 anys quan la va començar a escriure i 21 quan la va publicar. Era l'any 1818. La idea sortí l'estiu del 1816 en una trobada entre amics de les més comentades de la literatura romàntica. Era a la vil·la Diodati arran del llac Leman que havia llogat el poeta Lord Byron. Allà es trobaven reunits el poeta Percy Shelley i la seva dona Mary Shelley, Lord Byron i la seva amant Claire Clairmont, que era germanastra de Mary. Hi havia, finalment, John Polidori, el metge i amic de Lord Byron. Fou un estiu sense estiu, la qual cosa obligà els habitants de la vil·la Diodati a romandre a l'interior de la casa sense gairebé no poder sortir al jardí. Fou el propi Lord Byron que, vistes com estaven les coses, proposa el joc que els tendrà entretenguts durant l'estiu: el d'escriure cadascun una narració d'horror. El propi Lord Byron participa en el joc i escriví una narració curta sobre vampirs, que anys després el seu metge convertiria en una novel·la de gran èxit. Mary Shelley escrigué els primers capítols de Frankenstein or the modern Prometeus, que s'ha convertit en un clàssic de la narració d'horror i de la ciència ficció. El mèrit de Mary Shelley fou el d'abandonar idees del passat i de caràcter sobrenatural per abraçar en el seu repte les noves idees de futur que els proposava la nova ciència. No hi ha dubte que en el cervell de l'escriptora pesaren les pràctiques de dissecció, que en aquell temps s'estenien arreu de totes les escoles de medicina, així com els experiments de Galvani i Volta, que tornaven el moviment a cossos morts o a parts separats del seu tronc. Amb tot, Frankenstein or the modern Prometeus és una narració insòlita que té com a autora una dona realment excepcional.

Mary era fila de William Godwin, un dels pensadors radicals que floriren en el temps de la Revolució Francesa i autor de An Enquiry Concerning Political Justice (1793) que el consagra com un dels precursors de l'anarquisme decimonònic. La mare de Mary era Mary Wollstonecraft, una de les primeres feministes, autora de A Vindication of The Rights of Woman, que s'ha convertit en un clàssic de la defensa dels drets de la dona. Mary Wollstonecraft morí poc després de parir la seva filla. Aquesta tengué una educació liberal i als 16 anys abandonà la casa paterna per unir-se al poeta Percy Shelley, però com que aquest era casat i amb dos fills, el matrimoni no pogué realitzar-se fins quatre anys més tard, després del suïcidi de la dona del poeta. La història de Frankenstein és ben coneguda. Aquest estudiant de Medicina a la Universitat d'Ingolstadt disposa d'un laboratori on aconsegueix unir diverses parts de cadàvers i aconseguir un ésser viu que té un aspecte desmesurat i monstruós. Espantat del que ha fet, deixa escapar el monstre, el qual en un món que desconeix comet una sèrie d'assassinats, entre ells el del germà petit del propi Frankenstein. Després de retrobar-se l'autor i la criatura aquesta li demana que li creï un companya per poder estimar-la. En principi, Frankenstein accedeix a la petició, però després reflexiona i pensa en les conseqüències calamitoses que podria tenir si aquella parella es reproduís i desisteix del seu intent. És llavors quan en el cor del monstre fins aleshores bon al·lot es produeix un canvi i hi comencen a niar sentiments de venjança. Mata el millor amic de Frankenstein i després la seva pròpia al·lota. Mentrestant Frankenstein, conscient del perill que ha creat, decideix perseguir la seva criatura fins a l'Àrtic. Però el propi Franskenstein morirà en mans de la seva criatura. Mort el que podria considerar el seu pare intel·lectual i en un parlament que no té tudadissa, el propi monstre confessa a un capità de vaixell que partirà cap al nord fins que la neu i el fred acabin amb la seva vida. Un vida desgraciada perquè qui el va crear no li va permetre estimar. Ja he dit abans que la novel·la de Mary Wollstonecraft Shelley s'ha convertit en un clàssic de la novel·la d'horror i de ciència ficció. Però també va obrir un debat sobre les conseqüències imprevistes i no volgudes de la ciència i la tecnologia. Ho recordava amb uns amics mentre contemplàvem les noves autopistes que han canviat el paisatge -bell, però incòmode- de la nostra infantesa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris