nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

Magrana oberta

Quan s'entra per bab Xarqui a la ciutat murallada de Damasc, el carrer és un continu desplegament de mil sensacions noves que estiren la curiositat del caminant. Hi ha botigues que venen les coses habituals que solen comprar els turistes -si n'hi hagués, de turistes-, l'oferta també inclou algunes antiguitats que fan camins per històries molt fascinants. Potser seran icones de coure i esmalt que, un cop que han vist centenars de pregàries i devocions, esdevindran elements decoratius que se n'aniran qui sap on. També es pot trobar la minuciosa cal·ligrafia d'algun vell Alcorà i altres llibres sagrats que, amb dos o tres-cents anys damunt les seves pàgines quasi transparents, han anat de mà en mà al mateix temps que envellien els bons relligats en pell. A voltes el mostrador d'un establiment ben petit crida l'atenció i al final es comprova que al seu interior és possible trobar-hi perles de vidre i figuretes de velles històries fenícies.

Les enfiladisses travessen el carrer perquè, gràcies als nombrosos cables de telèfon, troben molts llocs on enganxar-se. Potser tenguin flors, fulles vermelles com la sang, o ja estiguin esgrogueïdes i a punt de caure. Es sentin les campanes d'una església cristiana i la crida a l'oració d'una mesquita tan petita que, si no fos que a l'entrada hi ha una estesa de sabates i xuquins, quan s'hi passa per davant es pensaria que es tracta d'un comerç ple de gent. Arreu hi ha vida i moviment, i a vegades grans embussos de trànsit. Especialment quan hi passen els tronats, i plens de colors, autobusos escolars.

Es presenten ofertes que inclouen les coses de menjar. No és gens rar veure col·locats una bona sèrie de garbells que contenen festucs, cacauets, bessons d'ametlla... S'hi troben restes d'alguna construcció romana o una casa actual que, ja cansada de suportar el seu propi pes, s'ha tombat, fins a límits de vertigen, sobre un dels seus costats. És per aquest punt quan ja arriben flaires dels sacs de cafè torrat que, unes desenes de metres més lluny, embelleixen les vores del carrer. Aquí, davall la bella claror damascena, un venedor té exposats els seus fruits que deu haver collit per algun hortet que encara rega el riu Barada. Així, el carrer rep la flamarada ben vermella d'una magrana oberta. Tot això, a Damasc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris