nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El poble del Sàhara Occidental: una nació que té dret a autodeterminar-se

Enllà de debats més o manco nominalistes, hi ha una referència ben precisa per definir què és una nació: la voluntat comuna d'organització i de projecció. És a dir, voler o no voler ser una nació hauria de ser la prova de toc en una societat democràtica. Tanmateix, polítics que s'omplen la boca de Constitució es mostren com a autèntics antidemòcrates. No parlem d'entitats providencialment establertes ni històricament legitimades, apel·lació que es perd quan hi ha una nació opressora i en cap cas es perd per la voluntat lliure de la ciutadania. Pens que un demòcrata hauria d'acceptar que fos la decisió dels pobles allò que justificàs millor si un poble és o no és nació.

Amb aquesta entrada, no em referesc ara i aquí a l'Estatut de Catalunya, que li seria aplicable, sinó a un altre Poble, una representació del qual, al més alt nivell, visita aquest cap de setmana les Illes. Aquest poble coneix la seua identitat, es sap nació i vol ser-ne. Però durant els temps més recents ha patit moltíssim per mor dels qui volen exterminar-lo. Ho van intentar bombardejant amb napalm dones, infants i persones grans a finals del 1975 mentre fugien desert endins cap a la hamada algeriana per refugiar-se de la persecució dels ocupants marroquins. Duen ja més de trenta anys (quina injustícia tan monumental!) resistint per sobreviure al genocidi. En els moments més crítics no han tingut més remei que aixecar les armes, i no són covards. Han lluitat sempre amb fermesa al camp diplomàtic i han obtingut victòries importants. Les Nacions Unides els van reconèixer i d'ací les Resolucions de l'ONU a favor de l'exercici d'autodeterminació a través d'un Referèndum, que s'hauria de celebrar sense manipulacions dels censos. Aquest reconeixement va ser i és el certificat d'existència en el concert internacional com a poble sobirà d'un territori que l'exèrcit de Hassan II els va ocupar, després de la venuda ignominiosa del Govern espanyol d'Arias Navarro quan el dictador Franco agonitzava. Només el poble del Sàhara Occidental és el subjecte amb dret a exercir la seva sobirania.

Però la realpolitik que s'imposa reconeix, més tost, altres sobirans. El joc d'interessos de les potències que des de la geoestratègia decideixen -a l'ONU i a tot arreu- ha fet que alguns optassin per Hassan II (i ara pel seu fill Mohammad VI) contradient els seus propis papers signats. Verba volant, scripta manent. Que les paraules volen és una veritat amarga, que han pogut comprovar aquests nobles sahrauís per a qui les paraules dades tenen valor sagrat. Qui se'n recorda avui, al govern de Madrid, dels compromisos assumits davant ells per aquell president espanyol que va ser Felipe González? D'alta banda, allò que els escrits romanguin permanents deu ser -pel que s'ha vist i es veu- una veritat a mitges. Romanen les resolucions de l'ONU, sí, però romanen incomplides. Per a vergonya dels qui havien de complir-les.

Mentrestant, aquest exemple increïble de dignitat -increïble en temps d'indignitats i tantes fellonies-, aquesta lluita heroica del poble del Sàhara Occidental i del Front Polisari, és una apel·lació permanent a les consciències de centenars de milers de persones que volem solidaritzar-nos-hi, aportant moltes petites col·laboracions per fer possible que un dia puguin retornar a les platges atlàntiques de la seva llibertat.

El poder opressor del Marroc, després de boicotejar reiteradament el procés del referèndum, diu oferir ara «una autonomia àmplia i generosa». Quan mai el lladre que t'ha robat i torturat pot oferir-te unes miquetes de poder compartit, a canvi que callis per sempre els atropells a què t'ha sotmès! Per aquests entorns nostrats tenim qualque experiència històrica de concessions autonòmiques que acaben en poc més de no res. El govern de la RASD no pot acceptar allò secundari per renunciar al que és fonamental. Són massa els sacrificis assumits pel poble de les haimes durant anys i anys. Però els qui estimam la causa sahrauí sabem que la situació és crítica, gairebé desesperada i exigeix un gran suport internacional. Els politòlegs diuen que avui per avui les transformacions de les situacions injustes només es poden aconseguir amb amplíssimes mobilitzacions ciutadanes d'arreu del món: és l'única manera de fer entrar en raó l'Imperi. Les Illes Balears s'han mostrat actives a favor de la causa sahrauí i la visita d'una representació del més alt nivell del govern de la República rab Sahrauí Democràtica és un moment oportú per reforçar el nostre compromís.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris