nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

'Progres' i immigració

Matas ha clavat als progres un gol a l'esquadra amb la creació de la Conselleria d'Immigració. Ja fa trenta anys (just després de la mort de Franco) que els progressistes haurien d'haver assumit el fet migratori. Però el PP els ha arrabassat la bandera. Un immens potencial de transformació com són els immigrants peninsulars, queden en mans de la dreta, disposada a reduir el fenomen a una qüestió folklòrica de Cases Regionals. Han reflexionat els progres mallorquins, siguin o no nacionalistes, en el que va significar la immigració? No comprenen que aquelles fornades de granadins, cordovesos, almeriencs i murcians que vingueren entre finals dels anys quaranta i els setanta provenïen de les províncies més republicanes, que resistiren el feixisme fins el final de la Guerra Civil i que varen haver de fugir d'un caciquisme venjatiu que no els donava feina? No entenen que va ser el reaccionarisme triomfador el que els va desterrar? I ara és la dreta la que es mostra acollidora i els ofereix una Conselleria-repartidora perquè necessita vots. Només hi ha una explicació a aquest desastre polític: la peresa intel·lectual de la nostra esquerra. En trenta anys, els seus principals partits no han estat capaços de crear potents secretariats d'immigració per honorar i integrar els nous vinguts. El conservadorisme mallorquí fou molt més hàbil des del principi. Durant el franquisme, parlava el castellà als seus fills, però també, subtilment, sabia establir una barrera infranquejable entre els mallorquins catalanoparlants i els forasters. Dues comunitats són més fàcils de dominar que una sola. No volia contaminacions, perquè els immigrants eren, en realitat, antics membres de l'Exèrcit Popular de la República. I fins avui dia, ni l'esquerra ni el nacionalisme ni s'han plantejat trencar aquella barrera creada per l'opressor. Ara, enterrades les ferides del passat, la dreta fa espanyolisme de pandereta perquè l'esquerra no ha sabut fondre'ls en un sol poble, harmoniós i solidari. Fa pena. I en els moments de pena no hi ha com un poema. Val per a l'ocasió el de Pedro Garfias, dedicat a la 19 Divisió republicana, que derrotà el feixisme al front de Pozoblanco (Còrdova) el 1937. No pocs dels seus supervivents acabaren a Mallorca picant pedra al dic de l'Oest o construint torres d'apartaments a Magaluf. També moriren aquí, oblidats, en els anys 80 i 90, sense que ningú reconegui el seu sacrifici. Molts dels seus néts voten PP: 'Pozoblanco, Pozoblanco!,/ tú nunca serás de Queipo./ Te defienden los soldados del ejército del pueblo./ Ni los tanques ni las bombas quebraran tu talle esbelto./ 'Pozoblanco, Pozoblanco!/, fino junco del mejor de los aceros.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris