lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Una altra pandèmia

És cosa molt habitual i que els grans magatzems han universalitzat com a conducta cada cop més generalitzada, entrar en un comerç, talment com un gos. En un comerç gran no es nota, però en una botiga tradicional, entrar en la casa d'altri, ni que sigui per comprar, es solia fer precedit d'un bon dia o bona tarda. Així com seria surrealista i ridícul fins al límit que algú entràs en uns magatzems saludant el personal que forma part de la gernació que l'envolta, no deixa de ser anormal que la gent entri en un espai bastant reduït on el soroll ambiental canvia, tot d'una d'obrir-se la porta. Entre els turistes és més estesa aquesta nova costum. Alguns es fiquen al soterrani o al bany i surten sense dir res. Servidor no intenta donar lliçons de res a ningú, ni palesar cap rellevància a l'hora d'atendre uns i altres, però esdevenen fets molt curiosos que potser haurien d'estudiar.

Realment ha deixat l'home de ser un animal (racional) territorial en algun moment de la seva història? Probablement, no. I el nostre personatge d'avui, ho confirma una mica amb el seu comportament contradictori, per la manera de caminar, expressar-se, deambular per la ciutat (com pels passadissos d'una casa)i pels carrers que el condueixen (a les habitacions) de botiga en botiga, per una ruta comercial on el dret del consumidor fa assolir tal intensitat al seu ritme, que en aquests moments quasi el podeu veure passar. Ha entrat frenètic d'una revolada, amb la mirada perduda, ignorant la delicada proximitat d'altres clients, del llibreter, i quasi dels mateixos llibres. Sobtadament s'ha vinclat davant el mur dels lloms més grossos i escrutant amb els ulls i estirant l'índex, ha resseguit els prestatges més propers. Servidor ha continuat col·locant l'allau de novetats que han entrat, i tot i reconèixer que la conducta independent i d'autoservei dels clients no el desagrada gens, ha notat un nou comportament, cada cop més generalitzat, a casa nostra. Són conductes que cada cop es repeteixen més, no representen cap perill per a la salut, però, sí, de tant en tant, un nou repte per a la convivència. Aquests personatges que entren sense cap tipus de salutació, acaben interrompent la clienta que estava sent despatxada o en el millor dels casos, anant-se així com han vingut, però de cada cop més, aquests silenciosos «lectors» es comporten de forma territorial. Sense anar més lluny, la casualitat ha portat el llibreter en la seva tasca de col·locació de fons, a apropar-se tant al client en qüestió, per coincidència temàtica dels prestatges, que en tenir-lo a roçar el colze, s'ha sobressaltat per l'alt volum de la sobtada intervenció. Qui no havia dit ni pruna, ara ha començat amb un «meam si tu ho saps...!?» en veu molt forta i estrident i allargant, després, el monòleg, fins a fer-lo interminable. No hi ha hagut lògicament intercanvi de res, ni cap tipus de venda. S'ha desofegat i ha marxat com havia vingut, sense dir ni adéu.

Qui no havia dit res, quan t'hi apropes t'aferra i no t'amolla fins que desapareix, amb la mateixa rapidesa. Si el títol del llibre que ens ha conduït al seu costat, hagués sigut un altre, potser, «el client» hauria marxat en silenci sense perbocar tot el que l'omplia. No és a servidor a qui sorprèn aquest fet, és a l'altre client, que és passat per sobre del seu torn, o interromput en la seva improvisada tertúlia, qui menys ho entén. I és qui hi ha tantes formes i ritmes de vida com persones, i aquest progrés ens porta aquesta diversitat. Per altra banda, també n'hi ha que encara obren la porta amb l'«Ave Maria Puríssima...» i en societat tan polaritzada com aquesta, si contestes «concebuda sens màcula», la resta de clients t'observaran com a un boig de veritat i l'interessat, si no el correspons adequadament, et titllarà d'ignorant sense cap tipus de contemplacions.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris