nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Dol en l'excursionisme mallorquí

A l'edat de noranta-tres anys (havia nascut el 1912), ha mort a Palma el que segurament va ser el més veterà dels excursionistes, Benigne Palos Vadell, fundador del Grup Excursionista de Mallorca, que una placa, situada a dalt del refugi de l'Arxiduc, no lluny del Mirador de ses Puntes, encara recorda.

Després de la seva jubilació, a la Banca March, va capitanejar un grup d'excel·lents senderistes, entre els quals es van incloure: la seva esposa Francisca Nadal, Jesús García Pastor, Luis Mas, Baltasar Catany, Pep Vicens (ja mort) i altres amics i companys entre els quals m'incloc a mi, que havíem estat companys a la mateixa empresa de feina.

Era un home que sempre va gaudir d'un excel·lent i fi humor i estava sempre a punt per a les bromes, sempre innocents i envoltades de la millor de les intencions.

No esmentaré els llibres que va escriure, sobre itineraris per les muntanyes de l'illa i sobre la nomenclatura muntanyesa, molt coneguts per tots els aficionats al pedestrisme, sinó que, entre les nombroses anècdotes que record, n'esmentaré només una, que sobresurt en la meva memòria de bona que fou. Va ser en un dia de tardor de 1998, mentre realitzàvem un dels nostres agradables itineraris per les muntanyes, quan Benigne ens va sorprendre amb aquesta sorprenent notícia:

-Avui fa setanta anys que vaig fer la meva primera excursió. Fou al puig de Randa.
Això confirma clarament la seva experiència en l'esport pedestre.

Va introduir, entre les seves aficions, la missa anual dedicada a San Bernardo de Menthón, que es duia a terme sempre en una muntanya diferent, des de la qual s'ascendia en plena nit per contemplar la sortida del sol, després de sentir missa i berenar en companyia de tots els caminants, els quals van arribar a ser incomptables. Mentre les forces no el van abandonar va ser un assistent fix en aquest acte.

Des d'aquesta nota desig expressar el més profund dolor a la seva esposa, fills, néts i altres familiars, amb els quals em sent solidari i per la qual cosa deploro la pèrdua del meu entranyable amic, el record del qual, i els seus notables ensenyaments sobre excursionisme, romandran inesborrables en la meva memòria.

Gabriel Crespí Sbert. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris