nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

M. Pau Janer, tanmateix

Què deu tenir Maria de la Pau Janer que excita tant el personal? Perquè ella sempre, en tot i per tot, se veu acompanyada de l'agre crítica. Deu fer quinze anys, i si no els fa falta poc, guanyava un premi amb la seva primera novel·la. És un guardó que està emmarcat en unes coordenades polítiques, ideològiques i fins i tot sociològiques identificables clarament com a catalanistes, la qual cosa, juntament amb d'altres qüestions, la feren passar per ser nacionalista. Va ser quan començà a ser coneguda fora de les estretes fronteres illenques. Tanmateix, aquí ja aixecà gelosies i crítiques molt per sobre del seu protagonisme literari i públic, especialment en el món nacionalista. Ja abans s'havia -és un dir- «guanyat» l'herència de fòbies intrínseques a la casta funcionarial de la UIB, per mor de ser filla de son pare que és professor de la casa. Més tard, el PSOE li oferí ser candidata independent a les eleccions municipals a Palma (1995), rebent una molt gràfica oposició del partit via no record quina dona de militància qualificada que la rebutjà amb un «argument» referit a la seva condició física, amb el resultat que ella renuncià. Llavors féu carrera televisiva a TV3, i no faltà cap tipus de raó per «explicar» el fitxatge a la tele catalana a partir de claus referides a tot el que vulgueu excepte que pogués valer. A mida que se feia més i més coneguda a Catalunya, i anava guanyant premis literaris, les crítiques augmentaven d'intensitat i d'àmbit: presumpcions de tota mena pretenien «explicar» l'èxit i la seva popularitat creixent, alhora que ja se'n disparaven altres referides a aspectes íntims. No faltaren tampoc les que la situaven en estat de passotisme laboral crònic a la UIB. Passà a escriure en castellà, essent finalista del Planeta, ara fa tres anys, i va ser la «confirmació» a ulls de tants de la «perversitat» de Janer. Augmentada, la perversa condició, fins a l'infinit quan se va conèixer que, ai, ven més exemplars que gairebé tots els altres autors balears vius junts. I arribà, més tard, la coneguda sintonia personal de son pare, i pareix que d'ella, cosa que no sé, amb el president Matas, al qual, se diu, li encanta com escriu Janer. Si faltava confirmació per a la demoníaca condició de propepera, se tenia en saber que era fitxada per IB3.

Janer, en fi, ha estat tenguda per pronacionalista, prosocialista i ara filopepera, i per cada una, o pesar de cada una, d'aquestes suposades aproximacions ideològiques criticada, i tanmateix hi ha altres persones amb projecció pública que han transitat -i sense cap suposició sinó amb certesa pública- per rodalies polítiques semblants o iguals, sense que se'ls hagi criticat. Sobre el judici de la seva qualitat literària, per a uns «subterrània» i per a d'altres bona, passa com amb qualsevol altre autor: va en el sou podríem dir, i tanmateix pareix que només amb ella se ressalten els judicis negatius. Sobre l'èxit de vendes, per aquest costat comparteix amb els altres autors que molt venen l'odi característic que aixequen entre els intel·lectuals que no venen, però tanmateix ella mereix una persecució que d'altres mai no han sofert. Sobre el ser filla de son pare, si això fos un «pecat», i donant per suposat que son pare hagi comès no sé quins «pecats», no pareix lògic que només passàs en el seu cas, sinó que tots estaríem en igual posició respecte dels pecats paternals, i tanmateix no és així. Sobre la seva condició diguem-ne d'estrella televisiva, què se pot dir que no sigui el mateix d'alguns altres que tanmateix mai no han estat criticats tan intensament. Sobre les seves absències docents, si són vera, doncs què ens ha d'explicar als que hi hem passat, per la UIB, que no se pugui dir de dotzenes de professors (almanco quan jo hi feia com si estudiàs), i tanmateix només en el seu cas pareix que importa.

Si Janer, en fi, no és un cas aïllat, sinó que hi ha altres persones de projecció pública que han fet, més o manco, el que ella fa i tanmateix no reben un tracte tan agre, aleshores què la converteix en única? Pareix que només queda l'evident explicació: és dona, guapa, decidida, té un gran èxit professional i, a més, no necessita justificar-se. Si a molts indrets aquesta combinació és «raó» suficient per envejar-la i criticar-la, a una província com Balears se considera d'una insolència mereixedora de la crucifixió pública. Molta voluntat d'aparença de modernitat però som com som, tanmateix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris