nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Capital just per a l'economia balear

En un recent llibre prologat pel gurú Ralf Dahrendorf, l'historiador, economista i professor de la London School of Economics Adair Turner -un autor de tall clarament liberal- defensa la necessitat urgent de repensar la globalització econòmica, a partir de l'aprofitament dels recursos que proporciona l'economia de mercat i de la rellevància de la funció de l'Estat. L'autor, conscient de les dificultats en posar fronteres de separació entre les esferes pública i privada de l'economia indica, no obstant això, la falsetat de determinats axiomes que defensen la reducció de l'Estat del Benestar per afavorir la competitivitat en els mercats globals. Al mateix temps, aporta dades substancials -sobre les economies britànica, nord-americana i de casos concrets de la Unió Europea, com ara Itàlia- quant a la importància del sector públic en àrees amples, però determinants, que involucren el benestar de grans segments de la població. És el que ell anomena «capital just», una forma d'humanitzar l'economia liberal, en la que els preceptes de «liberalisme redistributiu» o, de manera eufemística, el «capitalisme de rostre humà» de Samuel Brittan, apareixen amb força. La importància per assolir aquest «capital just», un concepte que recorda poderosament la noció de «preu just», relacionada amb l'economia moral de la multitud encunyada per Edward Palmer Thompson i apreciada pels grans economistes clàssics, emfasitza de manera inequívoca la rellevància del capital social i del capital humà, que haurien de ser factors que caldria situar al marge de la conjuntura i mantinguts de forma més sòlida amb l'estructura de l'economia.

Des de l'economia aplicada de Balears, aportacions també recents albiren, de manera implícita o explícita, aquestes importants qüestions. Un tret comú d'aquestes anàlisis és clar: hom constata la pèrdua de posicionaments de l'arxipèlag en relació a la resta de comunitats autònomes, imputable al millor comportament d'aquestes economies i a l'estratègia de l'Administració Central d'adreçar el gruix de les inversions en funció d'un principi de reequilibri territorial. Les dades no deixen lloc al dubte: des de 1996, l'economia balear perd potència en contrast amb el conjunt estatal, de forma que s'inicia una tendència que aproxima les variables macroeconòmiques illenques a una situació de convergència regional, tot i que les Illes es segueixen trobant en els llocs preeminents quant al creixement econòmic. Aquest, de menor intensitat, lidera la creació d'ocupació, i això s'ha manifestat de forma tangible en la capacitat per absorbir una gran massa laboral provinent d'altres indrets. Per tant, a les Illes hi ha més població ocupada que a la resta de les regions. L'escassa productivitat representa un important contrast, tot i que és un segon tret definitori de l'economia balear en els moments actuals, atenent la utilització intensiva de la força de treball en els processos productius terciaris i l'anèmica innovació tecnològica apreciable a les Illes. Estam doncs, davant d'uns límits clars de l'actual model de creixement extensiu, en el que es detecten precarietats laborals, baixos nivells de formació, poc stock de capital públic, dificultats en la capacitat pressupostària de les institucions autonòmiques, deteriorament del medi ambient i baixos salaris-hora. Però aquest procés de caiguda gradual no s'explica tot just per la conjuntura, sinó que és més aviat estructural; no és adjudicable a un període concret de la història econòmica, ans que els problemes vénen des de 1986 i afecten, per tant, administracions diverses.

Sense demagògies i sense infantilismes ideològics, la classe política hauria d'entendre que la conjuntura no pot ser un arma per a llançar a l'adversari o en la que refugiar-se per dissimular incompetències. Al mateix temps, és cada cop més necessari -ho he dit en reiterades ocasions- que els economistes diferenciem, quan es comenten els moviments conjunturals, entre allò que és, justament, conjuntura, i que pot tenir afectacions de caire local i/o internacional, del que sacseja els fonaments de l'economia i que s'imposa escorcollar sense prevencions. I que, per a Balears, prosseguir cegament, de manera acrítica, amb plantejaments expansius buits de reflexions de futur amb el mateix model de creixement -és a dir, amb capital humà poc format i amb esquifit capital social-, esperona l'economia balear a fictícies etapes de fort desenvolupament físic. Però, com a contrapartida dificultosa, s'amaguen severs entrebancs en desenvolupament humà. En definitiva, del que es tracta és d'aprofundir en la formació d'aquest «capital just» del que ens parla, des de coordenades liberals serioses, el professor Adair Turner.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris