lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Tres criminals de guerra

En una visió de lògica revolucionària -el sentit comú és revolucionari- Harold Pinter donava la mateixa qualificació moral als atemptats de l'11 M que a la guerra contra l'Iraq. S'ha recordat, aquests dies, que per al dramaturg anglès, premi Nobel d'enguany, Blair i Bush són criminals de guerra, opinió compartida segurament de manera majoritària, ni que sigui des de la resignació, des de l'abandó a allò que ens agrada creure que és la fatalitat. Avui està previst que Sadam Hussein hagi comparegut davant dels jutges, i això convertiria aquest dia en la celebració universal de la justícia, si no fos que dos grans criminals de guerra continuen dirigint, un els destins del planeta, i l'altre els del Regne Unit. La justícia, si no és universal, almenys hauria d'abastar tots els implicats en un mateix cas, i és obvi que, si l'Iraq, els morts de l'Iraq, són un mateix cas perllongat en el temps, el judici que ha de determinar el grau de culpabilitat de Hussein està mancat de tota credibilitat. Mentre Bush i Blair no tan sols continuen en llibertat, sinó que poden decidir sobre la llibertat i sobre la vida i la mort d'altres persones, el judici a Sadam Hussein és una befa sinistra a la Humanitat, una posada en escena per enviar a la Humanitat el missatge més cínic dels darrers decennis. I no tornarem a dir que aquesta Humanitat entera percep la figura de Sadam Hussein com la d'un assassí en massa, però els altres bombardejaren ciutats indiscriminadament, sembraren la mort entre la població civil, han empeltat en aquell país uns odis que superen en intensitat i en extensió els odis que havia desplegat Sadam Hussein. Aquest no n'ha de sortir immune, dels seus crims, però és un escarni a la justícia que el tribunal que el jutja sigui format amb l'aquiescència -pel cap baix- de dos criminals de guerra. Aquest és un episodi que no ajuda gens a creure en la justícia, ans al contrari. La paradoxa és aclaparadora i ens obliga a guaitar a un futur de tenebres, a la consolidació inapel·lable d'un model sobre la persistència del qual, il·lusos, havíem volgut dubtar: els grans enemics de la Humanitat continuaran definint el bé i el mal i determinant-ne la ubicació: i situant-se ells per sobre d'aquestes contingències.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris