lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Encara se sorprenen

A l'entrevista de Mònica Terribas al president Pujo-a TV3, la setmana passada-, el vell polític se sorprenia que hi hagués tanta sorpresa per les reaccions, segons ell, gens sorprenents dels que no entenen Catalunya. Deia, amb una mica d'ironia, que el succeït aquests dies ja havia passat abans i que cada vegada que els catalans mostren les seves majoritàries aspiracions els carpetovetònics tornen a tocar l'alarma de la disgregació i de la insolidaritat, i demanen mà dura amb els catalans i boicots als seus productes. Sempre és el mateix i si qualcú, de la classe política o periodística, es mostra sorprès és que no n'ha fet l'anàlisi adequada ni el raonament precís. Una cosa semblant em passà quan diumenge vaig tornar d'un curt però ben desinformat viatge i els comentaris anaven plens de sorpresos pels succeïts del premi Planeta. Sembla mentida que encara hi hagi una classe intel·lectualment ben formada que no entén els mecanismes del mercat i mescla ous amb caragols i hi afegeix l'allioli de les seves fòbies, enveges i frustracions. És clar que el Planeta és un premi on les quantitats són per sobre de les qualitats i amb el qual l'editorial s'assegura una publicitat a l'alçada de les vendes previstes. Però, i què es pensaven? Cada cosa té el seu espai, i la literatura comerciaa Espanya arriba al cim amb aquest premi. No vull dir que la literatura sigui una altra cosa ni que necessàriament sigui incompatible amb l'èxit comercial, això ho diran els crítics. El que no entenc és que encara n'hi hagi de sorpresos perquè l'èxit comercial no implica, necessàriament, bona literatura.

l l l
Maria de la Pau Janer sap el què vol i actua amb coherència. Potser els errats són els altres, els que mesclen escriptura en català amb militància nacionalista i aquesta amb progressisme. Venim del silenci franquista on tot era dins el mateix sac i la normalitat ens demostra l'error, l'immens error. Fins i tot es poden escriure els discursos del president Matas en el més pur i normatiu català. És evident que la llengua no canviarà l'essència de què és aquell sense manies ni més ideologia que el seu interès. Si qualque dia entenem això ens desempallegarem de l'afegitó de resistència que li suposam a la llengua i cadascú serà jutjat pel què és i no per quina llengua empra. Que l'escriptora mallorquina es presenti en castellà i guanyi el Planeta significa que a ella i al negoci del senyor Lara els convenia la barrina. I això, aquesta evidència, ni és nova ni serà d'altra manera els propers anys. Si el premi no fos tan gran i eglamour de la festa tan treballat a consciència de bon especialista en màrqueting, els diaris no li dedicarien enviats especials ni tantes pàgines. Ens retroalimentam i jo, per si un cas no basten tantes planes i, fins i tot, el que hem de suposar desapassionat suport del pare convertit en «sant pare», no estic segur de voler col·laborar amb aquest negoci. Idò, punt.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris