lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

Pandèmies

A una illa grega, un endiot ha introduït el grip aviari a la Unió Europea. En realitat, hauríem de dir que a una illa grega un endiot ha estat la primera víctima del grip a la Unió. Era obvi que el grip s'anava acostant, i quan se n'havien donat casos a Romania i a Turquia, les autoritats ens cridaren a la calma: no és pensable una pandèmia, ens diuen. Segurament tenen raó. Els experts es divideixen, grosso modo, en dos bàndols: els que tenen raons per proclamar la impossibilitat real d'una pandèmia i els que la consideren inevitable. D'experts, sempre n'hi ha per a tots els gustos i capricis. Però, en aquest cas, s'imposava mirar un mapa, aquest entreteniment tan honest i barat. Ara hi ha gent que ha viatjat a llocs que no sabria localitzar en un atles. No miram els mapes a bastament. Romania és just aquí mateix. Turquia, voltant cantó. Volíem saber que el grip respectaria les fronteres de la UE. Som tan actius en el reforçament de fronteres, que hem arribat a creure que serveixen per alguna cosa. Realment, només serveixen perquè alguns empresaris peguin rapinyada als pressupostos de l'Estat. Aixequen barreres i presenten factura. La fam, la misèria, la desesperació són grips que no aprendrem per ara a atacar en el seu origen. Ens entrarà el grip aviari -ja ha entrat- i continuaran entrant els heralds de la dignitat humana ofesa i humiliada. La pandèmia de la supervivència té vacuna i tots els estats poderosos saben quina és, també les grans corporacions multinacionals, però no estan disposats a aplicar-la. Els estats aixequen murs cada vegada més alts, barreres cada vegada més espinoses, i les grans corporacions els venen armament cada vegada més sofisticat. Seria un error creure que aquesta estratègia farà de la UE una torre d'ivori segura, cuirassada, insonoritzada perquè no ens hi arribi el guernica estrident de la misèria. Nosaltres hem oblidat sobre quins pilars hem aixecat la riquesa, el desenvolupament o, en alguns països, el benestar; però ells no ho obliden, en tenen una consciència cada vegada més abismal. Vendran dies, anys, decennis de grip. Altres pandèmies ronden el territori de la Unió, mentre nosaltres encara no ens hem preguntat què feim aquí, ballant dia i nit a les ribes del cràter.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris