nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Que ens ho tornin a dir

M'agradaria, encara que fos només per un moment, que els que ara criden fins esgargamellar-se dels perills que s'acosten per culpa dels catalans fossin sincers i ens diguessin, fil per randa, què pensen fer amb tota aquesta gent, majoria a Catalunya, que d'alguna manera té un sentiment nacional. Des del qui vol ser català i espanyol alhora fins al que d'espanyol li agradaria en quedàs només el record, són molts els que poden veure reflectits els seus sentiments i les seves esperances en un nou model de relació amb l'Estat, representat ara mateix per la proposta de reforma de l'Estatut. Perquè l'aritmètica en el Congrés dels Diputats pot reconduir el text cap a formes més dolces pel nacionalisme espanyol i, probablement, ho farà. Podrà llevar el terme nació i substituir-lo per un nou invent a l'alçada de la nacionalitat que ara reflecteix la Constitució o deixar-ho de manera simbòlica en el preàmbul o ni una cosa ni l'altra. Podran apedaçar, millorar, sanar, desactivar, arrodonir, llimar, retallar, afegir... el que vulguin: podran fer el que la correlació de forces permeti. Però, què pensen que es pot fer amb els sentiments de la majoria dels catalans? Passar-los a sang i a foc perquè ningú no s'atreveixi a manifestar-los en públic, com ja ha passat altres vegades en la història? Crear grans àrees de reeducació a l'estil maoista? Dispersar-los obligatòriament per la resta de l'Estat amb una ordre expressa que n'impedeixi la formació de grups? Cremar tots els llibres en català perquè ningú s'abeuri en aquesta font d'on prové, segons els seus malaltissos caps, la contaminació nacional que enverina la noblesa del sentiment espanyol? Què cony volen fer? l l l

Perquè no ho diuen. Omplen planes i hores de ràdio dient que la unitat d'Espanya pateix un atac sense antecedents, que els catalans són insolidaris, tenen una classe política corrupta i allunyada de la societat que representen, s'han cregut superiors i un llarg inventari d'opinions sobre legalitat i constitucionalisme, però ni una paraula de com acabar amb les expectatives d'una part important de la societat catalana perquè, una vegada derrotats a la carrera de San Jerónimo, no torni mai el corcó de la reivindicació nacional. Ben pensat, molts d'aquests que criden contra les pretensions que generen els sentiments dels catalans són els mateixos que sempre han negat drets als diferents. Ho patiren els homosexuals. Molts d'anys on les receptes eren convertir-los en normals o, en el seu defecte, remetre la diferència a una malaltia, una excrescència a compatir cristianament. Absurd recordar que només aconseguiren alentir la conquesta dels drets que els són inherents com a persones, i a força de terror i de por. Si és això el que estan disposats a fer, que ho diguin. Que diguin que la legalitat i el debat pacífic no basta si el que es vol no ho volen ells. Però que diguin clar quines són les regles. I si són la força, que ens ho tornin a dir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris