nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Zapatero i l'Avecrem

Hem tingut sort, els catalans, amb Zapatero, perquè representa l'única via de diàleg oberta que ens queda amb Espanya. Dit això, me n'adono que acarem una situació que fa feredat. Tota relació cívica i educada entre ambdós pobles, en referència a l'Estatut, depèn d'aquest home de somriure perenne que va ésser designat Secretari General del seu partit -tinguem-ho present-, per un marge ajustadíssim de vots. I l'alternativa a Zapatero, era Bono. De manera que si ara el tinguéssim instal·lat a la Moncloa -a Bono, em refereixo-, en lloc de mirar d'encaixar l'Estatut de Catalunya a la Constitució Espanyola, promouríem misses castrenses, desfilades militars i, què voleu que us digui? molt possiblement tenir una cabra i treure-la a passejar, faria bo. Catalans, bascs, gallecs i la gent amb un dit de seny es troben en deute amb Zapatero. Insisteixo: tots sabem que actualment és l'únic interlocutor vàlid que té Catalunya a Madrid de cara a l'aprovació de l'Estatut. Tanmateix, els seus equilibris dialèctics i els seus esforços semàntics per aconseguir que l'article primer reconegui que Catalunya és una nació sense dir-ho explícitament, no deixa de provocar-nos desconcert i vergonya aliena. Els catalans que hem tingut l'oportunitat d'adquirir uns coneixements mínims d'història o que simplement no hem estat desproveïts d'aquests vels de la memòria que guarden retalls del passat, tenim assumit que Catalunya -entenent que Catalunya engloba les terres de parla catalana-, és una nació. Això fa que ens quedem bocabadats i decebuts en sentir com Zapatero pronostica que a la sortida del Congrés «vamos a tener un Estatut limpio como la patena». Que és una frase destinada a acontentar els seguidors de la COPE? Sí, és cert. Però no tot és vàlid, encara que sigui per fer callar les crítiques forassenyades. L'Estatut no s'ha començat a discutir al parlament espanyol i ja és objecte de debat al carrer. I el debat, en aquest cas, és quelcom purament obscè. Qui són Rajoy o el taverner que li serveix el cigaló cada dematí per a dir-nos, a nosaltres, els catalans, quina és la nostra nació? La polèmica és tan ofensiva com les que s'han pogut mantenir entorn de si els indis tenen ànima o els negres el cervell tan desenvolupat com els blancs. Posen de manifest, aquestes polèmiques, l'esperit de superioritat de la societat que les genera respecte al poble que és objecte de debat. El mateix Zapatero, essent com és l'únic interlocutor que tenim, ens tracta d'aquella manera. Ara ens acaba d'anunciar que ha ideat vuit maneres diferents de donar a entendre que Catalunya és una nació sense necessitat d'explicitar-ho. I ens ho diu, sense perdre el somriure, com si ens anunciés que coneix vuit maneres de fer els espagueti. Cada cop s'assembla més a l'Àvia Remei, la cuinera. Ens proposa, Zapatero, que ens asseguem a taula. No ens servirà els plats que hem demanat, però després de l'àpat ens aixecarem satisfets. Ens fa l'ullet. «¿Cueces o enriqueces?». És com si afegís un polsim d'Avecrem a un Estatut que perdrà molta substància a les Corts. Potser ens servirà aigua bullent, però farà que tingui gust. No ens pot prometre res més. Així i tot, cerca la nostra complicitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris