nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

Catalunya i els bisbes espanyols

El temps d'En Suárez i d'En Felipe González, me'n record que, davant els atemptats de la ETA i davant la «kale borroka», hi havia creadors d'opinió espanyols que deien: -que deixin anar les armes i, si les deixen anar, en una democràcia hom pot parlar de tot. Més endavant, el temps de n'Aznar, va venir la treva de la ETA. I, no sé si ho heu reparat, tant el temps que va durar la treva com després, ben alerta han anat a tornar-ho insinuar gens, que a una democràcia, sense violència, la gent pugui parlar de qualsevol cosa.

Més endavant va venir el Pla de N'Ibarretxe, que el Parlament autònom basc va aprovar per una majoria, no massa sobrada, d'un 52%. Davant això, la reacció del nacionalisme espanyol era que no es podia tirar endavant aquest pla perquè tenia una majoria massa magra. (En canvi, per no tocar res d'així com estava, el 48% dels vots de la cambra trobaven que sobrava).

La qüestió és que ara el Parlament de la Catalunya Central ha aprovat la proposta de reforma del seu Estatut d'«Autonomia». Sense cap grup a lloure que faci servir bombes ni metralletes ni escopetes ni tan sols cops de puny per reivindicar res. Amb els vots pacífics i democràtics no d'un cinquanta i busques per cent, sinó d'un noranta per cent del Parlament. Idò tampoc els va bé. Al contrari: la Brunete va encara cent voltes més nita i més bufada que el temps del Pla Ibarretxe.

La punta de llança de la campanya de desprestigi i de criminalització de la iniciativa pacífica i democràtica catalana és l'emissora de ràdio propietat dels bisbes espanyols. Segons informa l'edició de dia 12 d'octubre del diari digitaelplural.com, l'emissora va emetre un programa tertúlia el dia abans, dia 11, en què arribaren a qualificar els catalans partidaris de la reforma d'«anticristianos, masones y nazis».

De què va l'Església catòlica? No predica els diumenges una doctrina de tolerància, d'amor, de convivència i de positivisme davant la vida? És amb la seva emissora, que posa en pràctica entre setmana els seus propis ensenyaments dels diumenges a missa? Vull creure que hi ha capellans dissidents d'aquesta línia anticatalanista. Sé cert que toca haver-n'hi. Però on són? Què fan per desmarcar-se dels qui comanden a l'Església catòlica? Com és que callen? Vol dir que s'avenen amb la línia dels seus superiors? Vol dir que no en fan cas? Vol dir que tant els és? Com ho poden saber els practicants rònecs que van a missa els diumenges o quan els lleu anar-hi?

Els qui venim de formació cristiana i catòlica i que creim en tots o en la majoria de postulats humanistes d'aquesta doctrina, com podem combinar la participació en activitats de l'Església amb el respecte a les aspiracions nacionals democràtiques del poble català o de qualsevol altre poble del món? Hi ha parròquies amb capellans condrets? No convindria que sortissin a llum? No aniria bé que els practicants tinguessin qualque lloc on poguessin practicar i alhora estar segurs de no manifestar complicitat amb l'ofensiva dels bisbes contra la Catalunya pacífica i democràtica?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris