nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

Comiat al pare

Et record, alt i eixut, partint de matinada cap a Can Pieras. Hores i hores amb la serra, tallant fusta o amb altres estris, pulint mobles. Un caramull de temps que es trencava per un moment quan jo et portava el berenar, que la mare havia fet. Ella, treballadora com tu, cosint a cas sastre i portant feina a la casa, sovint s'engranponava els dits amb la màquina de cosir, dormida pel cansament de la nit. Tantes hores, tantes nits t'he vist treballar, pare, per poder viure primer en una modesta i desapareguda casa del carrer Antich (amb personatges que donen per a una de les històries poètiques que tan bé sap traçar el cosí Toni Nadal), per poder-me dur a una escola, per aportar-me tot el que tu no tingueres mai.

Et record, encurollat amb la mar, jo molt petita, anant al cafè Cuba a cercar gamba fresca -quin temps, que es podia pescar així!-, i les teves ensenyances per saber col·locar correctament a l'ham l'animaló. La il·lusió del peix, l'estirada del volantí, l'emoció de la calma a la mar, el blau fosc, el sol lluminós, les teves rialles, les bromes amb els teus amics. Et record feble i insegur, quan et vaig ensenyar a escriure. A una peça diminuta del nostre pis sorollós i fosc, a la tauleta de la cuina, ajuntant lletres i paraules. I el teu interès per confirmar el poc que havies pogut aprendre de petit, tan jove obligat a treballar per portar unes pessetes a la padrina Aina. Quin temps, pare, que hem passat junts: de tristeses, de dificultats, de fams i de cartilles, de triomfs graduals, d'estudis, d'exàmens, de política -com canviares!-, de malalties compartides, els dos amb càncer, els dos tan a prop de la mort.

No puc pensar que t'he perdut. És més: aquests llargs mesos finals crec que t'he guanyat en el sentit de conèixer-te millor, d'aclarir aspectes teus que sols intuïa, que només suposava. Estic feliç perquè has viscut plenament, i has tingut a l'abast tot el que es pot desitjar: una família que t'estima, un entorn que t'agradava, una tranquil·litat de vida; fins i tot un nou fetge, gràcies a la generositat d'una persona meravellosa que es diu Carles Monfart. Has viscut més temps del que tenies escrit. I ho has fet a ple, com ens ha agradat a la mare i a mi mateixa. No et lliuraràs tan fàcilment de mi. Estic convençuda que, siguis on siguis, trobarem una estona per navegar fins a Fornells, menjar una caldereta de llagosta a can Richard i anar a pescar raors. Ens queden moltes hores, tan llargues com les de les teves primeres feines, per recordar-te: rialler, bromista, simpàtic, amorós, estimadíssim pare.

Aina Salom i Soler, diputada del PSIB-PSOE

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris