algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Salvem Mallorca. Ara?

Aquests dies el manual de text que feim servir a l'institut ens permet l'oportunitat de treballar un text de Miquel Martí i Pol. Es tracta d'un article que es titula «descol·locats». No us en puc dir la data de l'escriptura perquè només es fa constar el lloc on està publicat, un aplec d'articles. (I comprendran que he tengut altres quefers més importants que anar a encalçar aquesta minúcia irrellevant per als objectius pedagògics i curriculars que s'havien d'assolir). Tanmateix, el text és d'aquests que, fins que el món sigui món -així com nosaltres l'entenem ara-, serà d'una ardent actualitat. Els alumnes, perspicaços, hi han assajat de trobar la idea principal. Aquesta no és altra que la següent: la humanitat ha progressat molt des del punt de vista científic, però en canvi, des del punt de vista dels sentiments estam allà on érem fa tres mil anys, quan els grecs escrivien tragèdies. (Obres de teatre, que quedi clar) Vull dir, que som capaços de fer l'operació quirúrgica més complexa, d'anar a l'espai sideral, però en canvi, odiam o ens enamoram amb la mateixa simplicitat que ho feien els antics. D'aquí que les tragèdies gregues tenguin una vigència universal. Punt i a part.

Aquests dies, ha aparegut també a la premsa la formalització de la plataforma «Salvem Mallorca». No seré jo qui negui les nobles intencions d'aquesta plataforma i també servidor estamparà la seva rúbrica davant qualsevol paper reivindicatiu que aquesta institució em posarà davant el nas. Fins i tot, si el temps m'ho permet, assistiré a qualsevol litúrgia pública que aquest grup convoqui. Vull dir que compartesc els grans principis i també la lletra menuda que els inspira i que pregonen. Tanmateix allò que m'agradaria reflexionar és el següent: s'hauria arribat a tal grau de degradació de l'illa si seguís manant el Pacte de Progrés? Crec que tots tenim una resposta i segurament té en comú que no s'hauria arribat a aquest punt on ens trobam ara. Aleshores, i com a element simbòlic -no el tragueu de contex, per favor- jo em deman: quin sentit va tenir la paret de bloquets que el GOB va edificar davant el Consolat de la Mar poc abans de les eleccions del 2003? Que consti que és un exemple. De fets com aquests, encara que no tan simbòlics ni trets en portada els diaris, n'hi va haver a balquena. Foren molts els progressistes que no s'estaren de criticar sistemàticament les actuacions del Pacte, fins i tot, militants que criticaven, en privat però amb amplificadors, les actuacions del seu mateix partit polític. Tot plegat va portar a un cert desencís dels progressites que, juntament amb la tancada de files conservadora i de no donar una pilota per perduda -per dir-ho en argot futbolístic- comportaren allò que tots sabem. En definitiva, la progressia és molt més poc pragmàtica a l'hora d'afrontar els conteses electorals i també a l'hora de fer cos comú amb els polítics que representen grosso modo els seus ideals. La qual cosa no vol dir que no es pugui ser crític, però com a mínim quan es té el joc justet -pensem que Mallorca és molt conservadora o que la dreta té molts de resorts per revertir badalls amb vots- no es poden anar mostrant impúdicament les cartes i anar de farol. A què no us imaginau, de cap de les maneres, que Asaja tregui els tractors contra na Moner? O contra en Ramis d'Ayreflor? O els cavalls de carreres contra na Munar per la nul·la efectivitat de la lototrot?

Tanmateix a vegades el descontent no neix només de la desviació de la praxi política respecte del programa electoral o de l'ideari del partit, sinó que raons més aviat d'índole personal: perquè no ens han tractat bé, perquè no ens han fet cas o perquè ens hem sentits dolgut per haver-ne fet a un altre. Raons que pertanyen a aquesta feblesa humana que, com deia Martí i Pol, no ha evolucionat paral·lelament al progrés científic i tecnològic de la humanitat. No hi ha dubte que també algunes actuacions dels polítics tampoc no poden escapar-se d'aquestes febleses, davant les quals és lògic que apareixin veus crítiques. Però potser ens convendria aprendre a ser una mica més pragmàtics. A hores d'ara, potser no hi hauria tant d'asfalt escampat o no s'hauria invertit la dinàmica positiva que en normalització lingüística s'havia emprès, o la IB3 no parlaria en castellà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris