algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Parlar per parlar

Tenir por és, en molts casos, un sentiment subjectiu però en altres és, sens dubte, una reacció més que justificada. Així quan de petits el germà gran ens feia por rebia un merescut càstig perquè aquestes coses no es feien. Llàstima que avui els càstigs no siguin molt políticament correctes perquè més d'un se'n mereix un de pinyol vermell, sí, d'aquests de passar el rosari agenollat. Però com això no ho podem fer i aquest és el país de la impunitat on casi tothom pot dir i fer el que vulgui la resta de mortals hem de aguantar el malson de la polèmica de l'Estatut català. I és que sembla que en els espais d'informació política no hi hagi més tema que l'Estatut i el suposat enfonsament d'Espanya a mans dels radicals republicans i els venuts socialistes. Qui viu com noltros a la perifèria i està avesat a conviure amb excessius maniqueismes està més preparat per aguantar aquests mesos que ens esperen. De moment, duim un parell de setmanes i ja s'ha manifestat tothom, polítics de tots els partits, militars, financers, empresaris, periodistes... De totes les intervencions jo em quedaria amb les de l'humorista Andreu Buenafuente des d'«Habemus Estatut» fins a les seves vuit idees de què es Catalunya passant pel sabó ZP que deixa les coses com una patena. I és que vist tot plegat des d'un mica de perspectiva la cosa és tan grotesca que acaba fent una mica de pena.

Mentre mig país s'entretén en elucubrar possibles definicions del que ha de ser Catalunya perquè no els sigui gaire lesiu i l'altre mig fa càlculs de quin finançament reclamar per no quedar com sempre enrere, en el nostre Estat deixam passar temes molt greus. Tan greus com els immigrants abandonats per Marroc a la seva sort en el desert. Així ens hem adonat un altre pic de quina classe de veïnat tenim, i no ens ha sorprès com tampoc ho ha fet l'amistat del seu monarca amb el nostre, ni com el Partit Popular ha aprofitat per recordar que allò de l'Illa Perejil no era la darrera espanyolada d'Aznar i el ministre de la cabra. El que sí em va sorprendre va ser el jugador Samuel Etoo quan en plena entrevista intranscendent entre Buenafuente i «El neng» va parlar dels immigrants que arrisquen la seva vida por passar la frontera. L'Etoo va demanar que els deixin passar. Mira, tal vegada si el rei ho va veure crida el fill del seu amic i li fa el favor, ja se sap que l'amistat no coneix fronteres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris