nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
14°

20 anys del Grup Blanquerna

Sr. director: li demanam que publiqui aquest escrit en resposta als que ens dedicaren Pere Muñoz i Tomeu Martí.

No vos penseu que hem oblidat aquest aniversari ni que no hem llegit els vostres càlids i públics records en aquest diari. I com que han estat públics, també volem regraciar-vos-els públicament.

Mirau, justament aquest final d'estiu hem començat a posar un poc d'ordre als papers i papers que d'alguna mana han configurat la «topografia» de ca nostra. Hem trobat un «Plano-Itinerario de la Comarca de Lluch» de l'Asociación de Antiguos Blauets, juntament amb un programa de: «Excursió a Mallorca. Grup d'Estudis Nacionalistes. 23-25 de novembre de 1984», dormint un vespre a Lluc. L'arrel de Blanquerna se sembrà ja molt definitivament aquells dies.

Hi ha també un programa del 1r. Seminari d'Informació i Estudi del Grup Blanquerna a Lluc, 26-29/11/1985, amb l'enunciat Mallorca i Europa: identitat i progrés. I si repassàvem el temari per fer memòria històrica? Valdria avui aquest programa passats 20 anys? Mirem-ho: Trets fonamentals de la geografia humana de les illes dins l'entorn mediterrani: aquella identitat, valdria ara?; Procés històric de la incorporació de Mallorca als valors occidentals: quins valors? com diria Salvador Cardús; Mallorca, identitat i apertura: aspecte cultural contemporani, visió de l'actualitat històrica i psicologia de l'home mallorquí: com és l'home (ep! masculí genèric) mallorquí ara? Constitució Espanyola i Estatut d'Autonomia: l'Estatut que s'està gestant, com recull les nostres velles i bells reivindicacions?; Estratègies militars i estratègies de pau a les Illes: igual que abans?; Els problemes més punyents del moment actual a Mallorca: els mateixos i molts de nous que ni podíem somniar?; Normalització lingüística: models igualitaris, condicionaments jurídics de la llei de normalització i propostes de la llei i objectius aconseguits: en general, quins objectius hem aconseguit? Llengua i nació: si escoltàreu els sr. Matas al Parlament aquests dies..., La llengua catalana, avui, a Mallorca: si ens descuidam, ja no caldrà ni parlar-ne; L'Església de Mallorca i la llengua catalana: ha millorat aquesta relació? Nacionalisme i cristianisme a Mallorca, avui: hauríem de cercar molt per trobar aquest binomi?; Cruïlla de l'Europa actual vers l'any 2000: cruïlla o cul de sac? Hem assolit la Identitat i el Progrés que ens preocupaven fa 20 anys?

No són en aquest llistat totes les propostes que ompliren aquells 3 dies de setembre com tampoc hi ha les processons, les estelaldes, els boti-boti, els balls, les festes i altres herbes.

S'ha d'afegir res més per fer-nos veure que el Blanquerna no pot deixar d'existir com si no hi haguès res per fer, ni prou fronts oberts que ens esperen i ens provoquen?

Ara, els que llavors teníeu entre 16 i 18 anys, que us heu fet grans, que moltíssims lluitau cara a cara per assolir tot el que volíem en aquell programa i tants d'altres que també ho fan des des de segones línies sense jugar-s'hi tant el físic, i ja que en Pere s'hi apunta voluntari i sabem que en Tomeu no queda enrere mai, copiant la cançó de Jaume Arnella: Si les veles són plegades/ la nau no solca la mar, si tenim les mans creuades/ el bon temps mai no vendrà/ Per això jo vull cantar, jo vull cridar/ jo vull cantar esperança pel meu poble i jo vull dir: és ara amics, és ara. És ara que cal fer una crida a tots els Xaviers, Climents, Miquels Àngels, Catalines i Caterines, Magdalenes, Sares, Neus, Jaumes, Tonis, Peres, Biels, Peps, Antònies, Maries, Mateus, Aines i tots els noms que entre tots recordàrem, a tots els que hem assistit com a oients o ponents durant aquests 20 setembres de xerrades, debats i taules rodones, per reprendre aquesta tasca difícil però de cap manera impossible de rellançar el Blanquerna per fer un servei al nostre país: ens hi estam jugant la nostra identitat i el nostre progrés com a persones, i, com a país, el nostre existir dins una comunitat més gran a la que ens uneix llengua, cultura, història i religió i el desig comú de ser europeus. És ara, blanquernes, és ara.

Paquita i Josep M. Magrinyà. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris