cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Colonialisme i dret de pas

El colonia-
lisme a Mallorca es fonamenta en el nostre temps damunt 4 eixos: 1) El lingüístic, que cerca imposar el foraster a través de la reducció del nostre idioma a l'àmbit familiar; 2) El polític, que cerca perpeturar l'annexió de la «Nueva Planta» del 1715 del Regne de Mallorca a les estructures polítiques de Castella i mantenir desestructurada i sense poder la societat autòctona malgrat l'autonomització administrativa de la «Transición»; 3) El mediàtic, que cerca assimilar la població autòctona dins el món de la metròpoli de manera que arribi un punt que qualsevol indígena trobi més natural la llengua, la cultura, l'àmbit geogràfic, els personatges, i els punts de vista forasters que no els mallorquins; I 4) El del model econòmic que, fomentant el monocultiu del turisme, empastifa de ciment i asfalt tota Mallorca per matar dos ocells amb un tro: un, aconseguir l'entrada d'una torrentada de capital estranger que tanmateix se'n va en bona part de cap a Espanya a través de l'espoli fiscal; i l'altre, aconseguir un transplantament de població del sud d'Espanya cap a Mallorca que, d'aquesta manera, dóna una aparença de naturalitat a la substitució demogràfica. Entre parèntesi convé dir que la immigració, tanmateix, és una eina de dos talls: tant pot servir als colonialistes per imposar la seva identitat com als autoctonistes per augmentar la població, si s'aconsegueix la integració dels immigrants.

Davant el problema colonial, hi ha dues respostes socials que parteixen de dues maneres d'entendre el món que es destrien una de l'altra com la nit del dia. Una part de la societat mesura la qualitat de la vida segons la capacitat individual d'acaramullar doblers. L'altra, en canvi, mesura la qualitat de vida segons l'entorn social, cultural, mediambiental i econòmic del que fa part l'individu. Per sentir-se a pler la part doblerera de la nostra societat, no fa res si s'ha d'encimentar i asfaltar tota la nostra illa; no fa res si han de continuar immigrant a la nostra terra trenta o quaranta mil persones més cada any fins que Mallorca sigui un Manhattan o un Hong-Kong dins la Mediterrània occidental. No fa res si el mallorquí, el català de Mallorca, se'n va a la merda per la dissolució de la comunitat que el parla dins el milió o dos o tres milions que puguin arribar a venir de qualsevol punt del món a fer caramull en aquesta terra. Per als afamats de doblers, emprenyar-nos per això és una pardalada, un sentimentalisme, un caprici d'al·lot malcriat que no ho paga tenir en compte. La qüestió són els doblers. Vénguen els doblerets! A fer calaix s'ha dit!

En canvi, la part de la nostra societat que estima aquesta terra, que desitja la conservació i fins i tot la recuperació del medi ambient capolat per la plaga del ciment o en perill de veure-s'hi, la part que vol continuar vivint en aquesta terra parlant la llengua i practicant els costums que tenen unes arrels a casa nostra de prop de vuit segles de fondària, la part mallorquinista de la nostra societat, només se sentirà a pler quan veurà fora de perill la continuïtat de tots aquests valors. Maldament això suposàs mil euros menys per cap d'ingressos en tot l'any. Suposant que la conservació del medi ambient i de la cultura d'aquesta terra dugués a qualque reducció d'ingressos econòmics, cosa que dubt molt: reparau l'exemple de Menorca, on duen un ritme de vida que fa enveja sense haver destruït la seva terra ni haver posat en perill la continuïtat de la cultura menorquina.

Bé, resulta que els qui conceben Mallorca com una llimona que s'ha d'esprémer fins a la darrera gota, s'identifiquen amb el partit franquista i compten amb el suport de la terminal de la Brunete mediàtica madrilenya incrustada a Mallorca. Aquesta terminal, en bona part mantinguda amb els doblers públics autonòmics a través de subscripcions institucionals, no té altres feines més que mufar sempre seguit contra el moviment mallorquinista, contra els partidaris de salvar el nostre idioma i el nostre medi ambient. La terminal no s'atura de fer sermons d'ètica i de bon comportament quan resulta que el seu cap de brot de Madrid en voler es pot posar en remull dins una piscina feta ben a ran de mar, fins al punt que l'aigua en toca la paret, damunt zona marítimoterrestre i que atura el dret de pas tradicional. Aquest fet, afegit a l'amenaça de mort mediambiental de La Rea, afegit al fester d'autopistes amb traçat nou que volen fer tornar tota Mallorca zona urbanitzable «a cinco minutos de Palma», afegit als nombrosos atemptats contra la recuperació del català com a idioma d'ús social normal a Mallorca, ha estat la gota que ha fet vessar el tassó de la paciència del mallorquinisme. L'acte patriòtic, pacífic, actiu, de l'estil dels que feia En Ghandi o dels que fa Greenpeace, que protagonitzaren el passat 13 d'agost el Lobby per la Independència, ERC, Grup d'Amics Del Medi Ambient, el PSM, EU i Els Verd, en anar a passar a peu pacíficament per la zona marítimoterrestre entrebancada per una piscina, és tot un acte històric: a la fi veim tot el nacionalisme i tot l'ecologisme mallorquí en marxa i unit en causa comuna. Unit gràcies al senyor foraster que comanda el mitjà de propaganda de la política de depredació de la Mallorca tradicional, que arriba a Mallorca a fer de Pere Mateu, aturant el dret de pas davant el seu bocí a la vorera de mar i fent sermons de com s'han de fer les coses. Per dignitat, per justícia, pot Mallorca romandre mans plegades?

Jordi Caldentey, petit empresari

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris