algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

A veure si barrufen deixar de barrufar

Tenc al davant l'anunci que ha fet Unicef en la seva campanya per a sensibilitzar els nins contra la guerra. Supòs que el repartiran aviat i podrem veure com els barrufets (els smurfs, en el seu origen) han patit un bombardeig criminal en l'aldea, la barrufeta resta ajaguda de panxa, probablement morta, mentre un dels seus companys brama desconsolat envoltat de destrucció i descontrol. Els barrufets varen néixer el mateix any que jo i malgrat que el seu creador, el belga Peyo, morí el 1992, ells encara es mantenen en un món de tendresa vitalícia. Per això m'ha impactat la imatge que farà servir l'organisme internacional encarregat de fer millor la vida a la infantesa. No per crua, que no arriba a la sola de la sabata de qualsevol fotografia de les que a diari intenten traspassar el blindatge que ens hem donat per sobreviure, sinó perquè mai no m'havia imaginat veure'ls en la part dolorosa de la humanització. Potser per això tendrà més impacte la campanya «No deixeu que la guerra destrueixi l'univers dels infants», perquè ja ens havíem avesat a la mort i al patiment dels homes llunyans, però encara ens pot afectar la novetat de veure patir, a més, els personatges de ficció creats -com noltros?- amb vocació de ser feliços.

l l l
Podria ser que amb la didàctica del còmic, els infanticides que llancen exèrcits a bombardejar població civil, s'adonassin del seu crim. Sempre he pensat que personatges mostrats com a plans i simples, talment el president Bush, deuen llegir poc i els entretén més la senzillesa del missatge directe dels tebeos que un llibre amb tot aquell caramull de lletres. Segur que és un prejudici i que, o ells o qualcú al costat d'ells, ho llegeix tot i traça l'estratègia que llavonses mig s'explica de la manera més simplista possible. Ara tendran la torna al seu missatge senzill i directe: per veure si barrufen que no es pot estar barrufant tot el dia els innocents barrufats. L'important serà esbrinar si els nostres infants rebran l'impacte com s'ha pretès o si, per contra, ho trobaran poc sagnant comparat amb els videojocs habituals. No, no hi ha sang ni fetge en el cartell. Ben al contrari d'aquestes consoles electròniques que vessen sang per tots els píxels de la seva pantalla com a vergonyosa manera de vacunar els joves contra el patiment aliè.

l l l
No podria acabar la columna d'avui sense retre testimoniatge d'agraïment a la memòria de Bartomeu Font Obrador. Vaig gaudir de la seva col·laboració -apassionada, és un qualificatiu curt- en la tasca de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vessava entusiasme per tot allò relacionat amb l'evangelització de Nord-amèrica i amb la història del seu poble, Llucmajor. Dues curolles que, com podeu suposar, mai no he compartit. Idò aconseguí fer-me partícip, almanco conjuntural, d'aquestes sanes dèries. I això no és poc. Gents com ell, generosos amb els seus coneixements, fan un país millor. Sobretot perquè la seva curiositat els fa més respectuosos amb els qui pensen diferent. Sort d'haver-lo conegut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris