nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Matas es postula per ministre?

Un dels elements que intoxiquen greument la vida espanyola és el de la por, una por en la qual es reconeixen els més vells, que en passaren pels efectes de la guerra i de la postguerra. Com s'ha introduït, en democràcia, aquest sentiment, és una pregunta a la qual molts donarien una resposta relacionada amb els excessos verbals de la dreta espanyola, sobretot des de la segona legislatura d'Aznar i encara més després de perdre les eleccions. El llenguatge Aznar ha expandit la sensació que aquesta dreta no reconeix cap límit i que alguns dels seus il·lustres representants estan disposats a arribar a l'enfront. La manera, per exemple, com reiteradament han posat a retxa Piqué, cada vegada que aquest excomunista volia contribuir a asserenar el panorama, és ben indicativa d'una estratègia de tensionament que no admet tebiors ni dubtes. Però l'alarma general que ha generat l'escalada verbal s'ha expressat, en la resta de la societat, en un discurs moderat, que ha evitat acuradament al·ludir als dimonis de la història, sobretot aquells que es conjuraren per donar continuïtat a una certa història d'Espanya mitjançant una guerra civil. Per ventura la timidesa dels moderats ha estat un error greu, perquè mentre pensaven molts que un sector de la dreta espanyola estava disposada a arribar fins i tot a crear una banda sonora de pel·lícula de guerra, l'oracle de la FAES va introduir el concepte maligne de balcanització i ara Jaume Matas acusa Rodríguez Zapatero de ressuscitar el rancor «guerrocivilista».

Per Déu..., ja hi som, ja en comencen a parlar obertament, es confirma la por com a procediment habitual de fer política, amb un horitzó bèl·lic com a possibilitat no descartable. És especialment vexatori per als illencs que la idea de guerra civil l'hagi introduïda en el panorama el president de la nostra comunitat, un home que deixà pendent el Pla Hidrològic Nacional mentre s'havia de conformar amb uns quants quilòmetres d'autopista. I que no s'hi resigna. Per tenir presència en la vida «nacional» ha hagut de donar la nota. Per més que els seus li hagin girat l'esquena, la canonada ja s'ha deixat sentir. Deu voler ser ministre de la guerra? Però amb guerra, i no com li va passar amb el PHN?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris