cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
20°

Les sibil·les inverteixen en la borsa de les misèries

El senyor Matas se n'anà a la ciutat de residència familiar i amollà un discurs d'alçada, d'aquells que només fa a la capital, on creu que hi ha el nivell intel·lectual suficient per entendre'l. Ja n'hi escrigueren un altre, arrelat en les mateixes bubotes, per a la conferència deClub Siglo XXI, on amollà pestes contra l'anschluss catalanista. No cal dir que dies després no donava símptomes de seguir amb aquella destralada i pujava al carro de l'Euroregió maragalliana amb una absoluta falta del sentit de la contradicció. Tot en ell té valor segons el que personalment en pot treure, inclosos els rèdits electorals (aquests, no necessàriament en primer lloc). Com digué de la natura: tot té valor d'ús i de mercat. I ell, fins que no es demostri el contrari, és natural en un percentatge elevat.

l l l
Encara que sembli impossible i per primera vegada, ePP en ple ha fet seus els dimonis de l'assessor presidencial i s'ajuntaren en eFòrum Europa la fam del permanent Pere, el del llop, i les ganes de menjar dels qui en l'oposició tenen massa alta la menjadora. Llegir el discurs i, tot seguit, veure les cares -algunes de rialleres, altres de normals- dels més destacats oients de la prèdica és el primer que mosqueja. Si de veres el país és allà on el nostre president el definí, riure, fins i tot somriure, és una irresponsabilitat greu. Si, com digué, som davant d'un «panorama agre, inquietant, d'incert desenllaç i amb la virtut d'aflorar els pitjors dimonis familiars i històrics del nostre país», fer-se fotos amb un somriure de companyonia entre exministres i camarades de partit, no sembla el més adequat. Però qui som jo per dir el que és adequat a aquell que llegeix, en públic, que ara es ressuscita «la rancúnia guerracivilista» i tenim «en només dos anys, un país dividit, enfrontat i amb la discòrdia civil instal·lada en la societat»... si jo no som capaç de veure aquest odi al carrer, ni la por de la tragèdia més anunciada per aquestes sibil·les que inverteixen en la borsa de les misèries col·lectives. Perquè d'això es tracta, d'anar pel carrer i parlar amb la gent, fins i tot l'afectada del més atàvic anticatalanisme, i veure com després d'amollar pestes contra els catalans i els rojos se'n van a signar una hipoteca, compren un cotxe nou o fan plans per anar de vacances aquest Nadal. Cap supermercat no ha patit l'acumulació d'aigua, farina, sucre i mongetes, tan intel·ligent quan s'albira el desastre, l'enfrontament entre veïns, la guerra entre germans.

l l l
«Estos, Fabio, ay dolor, que ves ahora campos de soledad, mustio collado, fueron un tiempo España famosa...» digué per boca del senyor Matas l'àngel exterminador. Bé, també en digué d'altres menys poètiques i més grosses, insultants, diria jo. Digué que hi ha llocs d'Espanya governats pels «il·luminats de sempre». Digué, també, que el govern espanyol és dèbil amb els «nostres veïns poc lleials» (Marroc, tal vegada?) i «amb els terroristes» (aleshores, és un govern còmplice, delinqüent i il·legal) i que «només faltaria que perdéssim Ceuta i Melilla» (a mi, la legió!). Després de sentir tot això, i més, som feliç de viure en un país diferent del del senyor Matas. Si fos possible, m'agradaria que fos, a més, distint.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris