cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Política lingüística i Europa

En el discurs del Debat de la Comunitat, Jaume Matas va parlar vuit minuts en castellà. El canvi de llengua no estava justificat, perquè tothom l'entenia en català com ho palesa el fet que més d'un diputat (dels seus) va dormir-se per no tornar a sentir allò que ja ha sentit mil vegades. El discurs de Matas ja el coneix tothom: la tempesta ha escampat i s'anuncia bonança. El ruixat va caure a bots i barrals sobre aquest territori mentre va governar el Pacte de Progrés. El cel s'ha estirat i els rossinyols canten, d'ençà que ell i Madame Estaràs sumen i resten, tallen i cusen, en el Consolat de Mar. Però havia començant referint-me al fet que el President ens va sorprendre girant la llengua i no vull desviar-me del tema. Per què ho va fer? Ell és l'únic que ho sap. Tanmateix, va ésser una manera de fer-nos saber que les recomanacions del Consell d'Europa sobre la necessitat de potenciar el coneixement del català, li entraven per una orella i li sortien per l'altra. Potser no va considerar fiable l'informe? Potser. Tan bon punt com es va fer públic, el conseller Fiol ho va insinuar. Hauríem de conèixer cadascun dels components de la comissió que l'ha redactat per saber fins a quin punt han actuat lliurement o condicionats per interessos partidistes, va venir a dir. Amb posterioritat a aquesta valoració contundent del Conseller -únicament li faltava esmentar el complot «judeo-masónico» que amenaçava Espanya en temps de Franco-, el Director General de Política Lingüística ens ha fet saber que acaba de fer un descobriment força aclaridor. Preneu-ne nota: l'informe del Consell d'Europa que posa de relleu la precarietat de la llengua catalana, s'hauria redactat a partir d'unes dades que corresponen al Quadrienni Negre en el qual va governar el Pacte de Progrés. Llàstima que el senyor Matas no en tingués notícia abans del Debat de la Comunitat, perquè hauria disposat d'un motiu més per a desqualificar el govern de la legislatura anterior. El Pacte de progrés va fer malbé l'economia, va debilitar l'ús social de la llengua catalana i va deixar l'electorat d'esquerres en estat catatònic (Aquesta catàstrofe darrera no l'anomena ell, la hi afegeixo jo, potser perquè és la més significativa de totes). Però tornem a l'informe del Consell d'Europa sobre la situació del català. Naturalment, el PSM, que a la legislatura anterior controlava la Conselleria d'Educació i Cultura, ha defensat l'encert de la seva gestió. Eduard Riudavets hi ha dit la seva. I Damià Pons, també. Suposo que tot allò que feren, els del PSM, era millorable (i tan millorable), com són millorables infinitats de coses de la gestió pública. Tanmateix, els esforços que portaren a terme per afavorir l'ús social de la llengua no s'han continuat fent des del govern conservador. Eren, però, suficients? L'informe del Consell d'Europa ens diu que no. I no ens sorprèn. Si fa no fa, sis mil ciutadans avalaren, amb la seva signatura, un document que coincidia fil per randa amb aquest que ens arriba d'Estrasburg. El document al qual faig referència, s'anomenava «Proclama per l'ensenyament en català», i havia estat promogut per tres intel·lectuals d'ideologia ben dispar com són Josep Massot, Josep Melià i Gabriel Oliver (Biel Majoral). Devia ésser l'any 1999 o 2000. A l'apartat de conclusions, afirmaven que «demanem un decret que asseguri que l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de les Illes Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural de totes les terres de parla catalana». La gent del Pacte de Progrés el va considerar esbojarrat. I cal suposar que el manifest va acabar a la paperera. Mireu per on, l'encertava.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris