cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Fer els anys que toca

Dissabte passat arribava, puntual, la broma que cada any em fa algú d'aquest diari, i que consisteix a llevar-me anys en felicitar-me pel meu aniversari. Naturalment, aquesta minva en l'edat agradaria a moltes persones que s'han proposat no envellir o fer-ho d'amagat. Els que hem treballat a la Gran Enciclopèdia de Mallorca tenim algunes anècdotes sucoses per contar, de persones -homes- que ens enganyaren en informar-nos de la seva edat. En un cas concret, aquest engany cosmètic va agradar molt a la mare del personatge que volia rejovenir, perquè ella pogué argumentar: «Si en J. té quaranta anys vol dir que jo n'he fet seixanta, perquè jo en tenia vint quan va néixer». D'altres n'hi va haver que, ja fora de temps, volien corregir la data del seu naixement. Vull dir que no són només algunes dones, tot i que aquest és un assumpte mal de normalitzar en la llarga lluita per imposar el sentit comú en la relació home-dona. Encara podeu veure centenars de biografies de dones, dedicades a la música clàssica, per exemple, que ometen la que és la dada essencial de la vida abans de la mort. Aquesta coqueteria i altres estratègies amb la finalitat de prorrogar la joventut, ha envaït el camp dels homes de manera no sempre afortunada. Ara, per exemple hi ha molts d'homes que es tenyeixen, no per fer fantasies amb metxes i altres frivolitats, sinó per amagar cabells blancs, per atenuar els rigors nobles de l'edat. Adesiara veis qualcú amb els cabells lilosos i les patilles grises, i ja em direu quina planta no fa. Tot plegat, l'obsessió per mantenir-nos joves genera situacions una mica patètiques, com aquella en què es troben moltes persones, que passen d'una joventut postissa a un pansiment ineluctable. Sembla que l'etapa més desprestigiada seria la maduresa. No volem ser persones madures. Volem ser eternament joves, fins que la vida, tanmateix, ens pega clatellada i ens posa a lloc. Tot això, ja ho sabem, és part d'una recomposició social de les edats de les persones, en la qual la joventut i la vellesa vénen determinades, no pel desenvolupament de l'organisme humà, sinó pel mercat laboral. Hi arribes molt tard i aviat se te n'engega. El jove/vell viu en una angoixa que li fa fer dois grotescos, com tenyir-se les grisors de la teulada, o dramàtics, com empeltar-se vitalitat artificial amb coca sense verdura. Res, avui (ahir) és el dia mundial de la salut mental, i, tot plegat, ja és això, una qüestió de tenir el cap allà on toca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris