cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Atonyinats

«Hem passat de ser devorats pels taurons a ser devorats per les tonyines». Pere Sampocità Vàzquez Montalbán en el debat d'orientació política general. El seu discurs no al·ludia tan sols als qui no tenen consciència de cap llindar de sacietat, sinó també a allò que tenen en comú les tonyines i els taurons davant una sardina: la força bruta. No hi cal gens d'intel·ligència ni gens d'astúcia. S'ha de tenir un esperit col·lectiu molt desenvolupat per preferir una casta de depredació a l'altra. Abans de continuar, per ventura, seria convenient recomanar la lectura del capítoCom comanden els que comanden, de La democràcia. Carta Oberta a un ciutadà, de Salvador Giner. Sampol, així mateix, era un exemple de la força d'aquells que no tenen ja res a perdre o no tenen por de perdre a res. Aquesta era la força de la seva dignitat.

I a Son Sardina, taurons o tonyines? Com sardines enllaunades, se senten els alumnes de tres, quatre i cinc anys, atonyinats en un nombre de vint-i-set per aula. La qualitat del sistema educatiu a les Illes Balears es construeix destruint la qualitat de les escoles públiques que havien aconseguit convertir-se, a pesar o amb la indiferència de l'Administració, en un model de qualitat. La qualitat deu ser atènyer l'excel·lència en l'enllaunat. Son Sardina, se'n recorden? Pocs esdeveniments resumeixen tan bé els objectius d'una legislatura.

Ara no passarà. El conflicte obert no interessa. La lliçó és que més val arribar a les eleccions sense conflictivitat. Tot és a punt i seria una pena que l'enrenou allunyàs les fites de l'abast de la mà. Val més la feina silenciosa dels corcs inoculats. Els gonelles i els ultranacionalistes espanyols estan rabiosos. La calma, però, n'infla les veles, encara que ells no ho sàpiguen.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris