nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Salvem l'obra d'un feineret

Perdre un feineret seria una tragèdia social, si no fos per la fortuna de saber que ens queda viva, a tocar de la mà, l'obra concreta i constant de l'autor que acomiadam. És ben bé, per mi, el cas exacte de l'estimat Pere Melis Pons, que ha fet la irreversible clucaina d'aquest món. Al cel sia, que segur que hi serà, perquè és la promesa que atenyen els creients com ell i els que han tingut comportaments de bondat exemplar. Menorca no l'oblidarà fàcilment, ans perviurà per a la història, que és la regió immortal dels homes selectes. Les raons de semblant privilegi hi són abundants i ja inamovibles, perfectament objectives, disposades com a mirall per als qui li vindran darrere. La seva producció filològica i periodística, copiosa i pertinaç, resulta impossible d'obviar. Ningú no pot no apreciar-la, o fer-hi els ulls grossos d'indiferència. Ha estat tan voluminosa, i ha construït una tal densitat, que fora impossible desconsiderar-la, o simplement deixar-la morir en silenci -vull dir atacada per la boca muda de l'enveja. No serà, ben segur, aquest el patiment que hagi de recaure sobre Pere Melis i la seva obra intel·lectual. Ben al contrari. El pes específic aclapara.

El que mir de suggerir, a uns dies del seu traspàs, és que la labor ingent que va portar a terme en els trenta anys darrers de la seva vida sigui consolidada definitivament. Crec que, en efecte, reclama de nosaltres, la societat menorquina deutora de la seva memòria, la reagrupació i edició sistematitzada completa. Tant de bo que Edicions Nura de Ciutadella, sempre tan conspícua i amatent, té la llarga tasca arrencada d'uns anys ençà, emperò es fa peremptori que organismes amb responsabilitat pública -i amb cabals disponibles- assegurin que el projecte arribarà al final satisfactòriament, i fins a les últimes exigències.

Esbrinem els materials de què parlam. L'obra de Pere Melis que conté valors perdurables s'agrupa en dos grans feixos. D'una banda, l'obra periodística; i de l'altra, els discursos i conferències. Dins del primer grup, cal decantar-ne, específicament, la producció importantíssima dels «espipollants», dels articles -molt més senzills, però apreciables com a col·lecció densa- dels textos que va editar amb el nom genèric de «Per passar l'estona». Tothom sap perfectament que els «espipollants» conformen una sèrie de bonibé vuit mil articles -és a dir, vuit mil folis- dedicats a la glossa amena però rigorosa de les paraules del català de Menorca, inclosos un bon caramull de modismes i expressions de la parla dialectal. A la vora del valor filològic, i que en el seu dia van elogiar Borja Moll i Antoni Badia i Margarit, ens trobam uns textos clafits d'interès cultural, específicament costumista. I nogensmenys, valuosos perquè retraten el món quotidià de la Menorca de finals del segle XX que Pere Melis descrigué entre 1981 i 2003, període en el qual va desplegar la secció periodística. En tot cas, no hi ha, en tota la història de la Periodística menorquina, cap sèrie d'aquesta dimensió soberga, tan coherent i unitària, i en definitiva tan mereixedora de perpetuar-se. Cap altra no se li pot comparar, i trigarem anys i panys a tenir-ne una altra de semblant. La seva excepcionalitat és indubtable. L'aportació a l'articulisme de premsa és impressionant, sobretot en un lloc com Menorca en què les pàgines d'opinió dels diaris tenen un tractament dolentíssim i terrible, encara ara, a pesar dels avenços acadèmics que ha conegut aquesta professió.

Per tant, cal vigilar i secundar l'esforç editorial de Nura, i si fa falta subrogar-lo, de manera que s'asseguri l'edició íntegra dels vuit mil «espipollants». I millor encara si, entretant, algun expert filòleg hi fa un bon epíleg de cloenda que serveixi d'estudi crític i sistemàtic de la col·lecció, incloent-hi una selecció de ressons epistolar a què la sèrie va donar lloc en el curs de les dues llargues dècades que va romandre viva. Caldria també completar la publicació dels articles de la sèrie «Per passar l'estona» que també Nura ha començat, amb un proemi semblant a l'anterior, per tal de situar-los i classificar-los. Les conferències, per últim, reclamen una intervenció similar. Importa recopilar-les i ordenar-les per temes i per etapes biogràfiques, perquè igualment contenen dades, opinions, descripcions i reconstruccions històriques del màxim interès.

La proposta queda feta aquí, modestament. Ara cal que ens hi posem, i que ben aviat enfilem l'agulla.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris