cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Alguns perills del federalisme asimètric

A hores d'ara no crec que hi hagi ningú que pugui dubtar que, malgrat els intents d'harmonització autonòmica, malgrat la tendència generalista de l'estat de les autonomies i malgrat la planície constitucional espanyola, Catalunya i Euskadi no són, en relació a l'Estat, el mateix que puguin ser Andalusia o Galícia (per molt que totes siguin autonomies de primera divisió, almenys teòricament). Només a Catalunya i a Euskadi s'ha plantejat la pròpia relació amb l'estat com una relació bilateral, i només els governants bascos i catalans del Principat parlen de tu a tu amb els membres del govern d'Espanya. Es tracta, fonamentalment, d'una qüestió de mentalitat, que va derivant en unes estructures de poder diferents a les comunitats anomenades autònomes.

Els problemes simbòlics, així mateix, no resulten tan complicats com es sol dir des del govern espanyol, perquè no afecten el conjunt de les comunitats autònomes. Al contrari, és ben sospitós que es faci el discurs sobre què passaria amb disset comitès olímpics més, o amb disset seleccions nacionals de futbol. Si a Sevilla xalen, amb la selecció espanyola! No crec que una majoria d'andalusos preferissin vibrar amb la selecció nacional d'Andalusia, ni que a la majoria els fes gaire gràcia un enfrontament a l'eurocopa entre Andalusia i Espanya. En canvi, a Euskadi o a Catalunya, un partit Espanya-Euskadi o Catalunya-Espanya els posa. Que se sol dir, ara, en un català bastant dubtós. De la mateixa manera, una majoria de bascos i de catalans voldrien veure el seu comitè olímpic desfilant amb bon veïnatge i companyonia amb el comitè olímpic espanyol. Els de la Rioja, ni s'ho han pensat mai, de demanar un comitè olímpic propi...

En certa manera, doncs, i ben especialment a partir de l'aprovació per part del Parlament de Catalunya del nou estatut per al Principat, ja s'està configurant clarament a l'Estat espanyol el que Ferran Requejo en diu «federalisme asimètric». Si les tisores hispàniques no aprimen excessivament el nou estatut de Catalunya, aquesta part de la nostra nació comptarà amb un grau d'autonomia política cada vegada menys menyspreable. Amb la clau de la caixa en les pròpies mans, amb la consideració com a nació, amb l'obligatorietat per a tota la ciutadania i funcionariat de conèixer la llengua catalana, amb un sistema judicial més o menys autònom, s'estan configurant les estructures d'un petit estat dins l'estat. No es tracta encara d'una nació lliure associada, però en molts d'aspectes compta amb els mateixos mecanismes d'autogovern. L'autonomia de Catalunya no tendrà res a veure amb la migradesa autonòmica que ja ha reformat per a si el (des)govern del País Valencià.

I amb això arrib on volia arribar. Existeix la possibilitat que, en un context de federalisme asimètric com el que s'està configurant, el Principat reforci la seua identitat pròpia, però les Illes Balears i el País Valencià quedin encara una mica més diluïts dins el marasme espanyol. Això seria positiu per a la catalanitat a la Catalunya central, però seria letal per al futur de la identitat catalana a la resta de regions dels Països Catalans.

Realment, el problema només tendria una solució clara dins una confederació ibèrica (o com se'n vulgui dir) que tengués present les àrees nacionals realment existents: és a dir, Galícia (part de l'àrea nacional galaico-portuguesa, d'altra banda), Espanya, Euskadi i els Països Catalans. Condemnar Navarra, la pròpia Galícia, Aragó, el País Valencià o les Illes Balears a fer de regions espanyoles, mentre només Euskadi i Catalunya preserven la seua identitat nacional amb uns mínims de dignitat tampoc no seria una sortida gaire adequada. I, a la llarga, acabaria afeblint les actuals comunitats autònomes del País Basc i de Catalunya.

Ara que s'ha fet una passa tan important com l'aprovació del nou estatut per a Catalunya (al Parlament del Principat, després de jugar el que Piqué, cínicament, en deia la primera part del partit), a més de defensar amb coratge els avanços aconseguits, s'hauria de començar a treballar perquè el futur federalisme asimètric no empitjori les coses al País Valencià i a les Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris