algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

La «clàusula Matas» i l'Estatut de les Illes Balears

Després de més de 20 mesos de negociació i debat, i també de molts entrebancs, incerteses i, per descomptat, interferències estatals, el Parlament de Catalunya ha aprovat el projecte de reforma d'Estatut amb un ampli consens polític. El primer que s'ha de fer, per tant, és felicitar el poble català per haver aconseguit aprovar un text estatutari ambiciós, just i digne per a Catalunya; un Estatut que, sens dubte, es correspon a la personalitat històrica, territorial i cultural de Catalunya.

A les Illes Balears necessitam, també, un nou Estatut. Un estatut que permeti superar les mancances encara més greus del nostre autogovern i que asseguri la suficiència financera que ens pertoca com a país. Però davant l'exemple de dedicació i compromís de Catalunya, els nostres dos grans partits estatals, el PP i el PSIB-PSOE, just han estat capaços d'alentir el procés de reforma a l'espera d'esdeveniments polítics pel que fa a l'estatut del País Valencià i l'Estatut de Catalunya. Com tots sabem, el PP i el PSOE ja s'han ben assegurat que primer es produexi la tramitació de l'Estatut valencià, oportunament pactat a la baixa per aquests dos partits.

El president Matas parla de consens i esforços comuns, però la primera reunió Matas-Antich, que va excloure de manera prepotent els altres partits polítics, recorda la dinàmica de «pacte a dos» i de confluència centralista que sempre s'ha seguit en aquesta terra per aprovar o reformar l'Estatut (1983, 1994, 1999).

El president Matas quan era ministre d'Aznar pensava que era innecessària la reforma de l'estatut i ara, en canvi, diu voler un estatut avançat per a Balears. Però en comptes d'explicar clarament tots i cadascun dels eixos que ha de tenir l'Estatut s'ha limitat a dir durant més d'un any que demanarà el mateix que plantegi Catalunya (allò que podríem anomenar «la clàusula Matas», per analogia a la ridícula clàusula Camps de l'Estatut valencià).

Ara que l'Estatut català s'ha aprovat a Catalunya, el govern Matas al·lega que no hi pot haver autonomies de primera i de segona. A més, des de Madrid, el PP desautoritza clarament les «pretensions» del nostre president. Arribats aquí, és convenient recordar al president Matas que autonomies de primera i de segona ja fa estona que n'hi ha i que el PP i el PSOE són els primers responsables que les Illes Balears ni tan sols siguin una autonomia de quarta o cinquena línia; les Illes Balears estan en el furgó de coa del tren autonòmic.

Jaume Matas ha de deixar de donar aquesta imatge subordinada i provinciana, i demostrar davant els ciutadans ser un president que sap el que vol per al seu país, amb independència d'altres comunitats i d'altres realitats polítiques.

D'altra banda, Francesc Antich, líder del PSOE, defensa a la famosa reunió que el model de finançament no ha d'estar blindat dins l'Estatut i és sabut que es mostra contrari a qualsevol model que pugui ser semblant al concert econòmic. Per rematar-ho, considera que les Illes Balears no són prou importants per dur a terme una negociació bilateral amb l'Estat. Defensa una negociació multilateral, probablement de «tots junts i... cafè per a tothom» (però descafeïnat).

També és convenient recordar a Antich que els processos de negociació multilaterals que s'han fet amb el govern central de torn (sigui del PP o del PSOE) sempre han acabat en una discriminació econòmica inacceptable i injusta de les Illes Balears. I tenim, lamentablement, exemples prou recents (el darrer finançament sanitari acordat o la discriminació en els pressupostos del 2005 i 2006).

Necessitam un Nou Estatut a les Illes Balears. És necessari i urgent corregir les mancances d'autogovern que s'han consentit fins ara i la manca de finançament que ofega la nostra societat. Els polítics mallorquins han de saber explicar i exigir, amb claredat, que el finançament autonòmic i l'obtenció de més poder polític són els elements clau perquè les Illes Balears tenguin un sector públic fort, un sector privat competitiu i perquè puguin dur a terme polítiques socials, ambientals i culturals avançades.

És el moment de tenir el màxim compromís per aquest país. No es poden supeditar els interessos legítims d'autogovern i identitat, de benestar, de finançament just, de capacitat de decisió pròpia de la nostra societat a postures centralistes dictades des de Madrid. De la classe política illenca s'espera ara la voluntat, la valentia i la predisposició necessàries per aconseguir el millor estatut polític per a les Illes Balears. Aquesta ha de ser la legislatura de l'autogovern i no s'hi valen excuses.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris