cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

El debat (1): Matas

El debat de l'estat de la regió, aquesta setmana, deixa dues conclusions. Una, que l'oposició ha reviscolat o, de fet, ha nascut (cosa que se comentarà demà). Dues, que Jaume Matas perdé el debat, però ben poc li importa perquè va sobrat, està segur que tot li segueix somrient quan ja estam a la recta final de la legislatura. Abans de seguir és convenient fer una prèvia, atès el poc cas que s'ha fet de dos detalls que tanmateix són rellevant. El president de Balears usà el castellà en el seu discurs de dimarts durant deu minuts, mentre parlava d'immigració. És la primera vegada que l'altre idioma oficial s'empra a la Cambra per part d'un president, i, pel tema que tractava, és també la primera vegada que se'ls diu, als immigrats, implícit però a les clares, que el català no els servirà per a res aquí. El segon detall és que, igualment per primer cop, un president balear no tengué ni una sola paraula, ni una, ni en el discurs ni en cap intervenció posterior, per a la normalització del català. La condició rellevant no ve, només, per com parlà i el que no digué Matas, sinó perquè l'oposició (PSOE, PSM, EU-Verds) no li va retreure ni un aspecte ni l'altre. Consta que almanco un dels partits s'ho pensà, però al final declinà l'opció de criticar-li-ho per no ser acusat de catalanista. Tot plegat ens dóna una nítida radiografia de quin és l'estat del català a la regió, i el grau d'importància que li dóna la classe política.

El president, i entrant ja en el fons del debat, se sent molt segur. No hi ha dubte que va perdre. En els estrictes marges de la discussió parlamentària. Tant la magnífica intervenció de Pere Sampol (PSM) com l'hàbil plantejament de Francina Armengol (PSOE), així com Miquel Ramon (EU-Verds), que no va estar tan bé com els altres però en termes general va ser acceptablement bo, estigueren molt per sobre d'un Matas que abusà d'un discurs quantitatiu que és impossible que ni el més passional dels seus fans l'entengués. Ara bé, al president li és igual. Sap que les eleccions no se guanyen en aquests debats. I per a ell i per al seu partit en aquestes alçades de la pel·lícula ja només compten les eleccions. La intervenció presidencial va ser un tast del que ve durant el pròxim any i mig. Una seqüència gairebé ininterrompuda de demostració d'allò que ha fet. Que és molt. Més que qualsevol altre president i govern en tota la història de la regió autonomitzada. Naturalment a molta gent no li agrada, el que fa. Però sí a molta altra. A la seva gent, la complau. I, a més, pot atreure una part de vot desideologitzat que en d'altres ocasions no s'ha activat, o bé ha anat a parar a UM. L'exemple més recent d'aquesta estratègia el dóna la Hipoteca Jove, un invent que a les arques autonòmiques els costa poc, o res, i que, en canvi, és un instrument pràctic molt atraient per a milers de joves. No és cap mesura social, perquè ja em diran vostès qui de la majoria del jovent balear pobre, molt pobre o relativament pobre pot aspirar a comprar un pis de fins a 300.000 euros. No va per a ells. Sinó per als fills de les famílies benestants, que comencen a fer feina o ja duen uns anys fent-ne i que a pesar d'ingressos «normals» és impossible que se puguin comprar un pis. Doncs ara, podran. Si més no, una part d'ells. És el tipus de mesura del Govern que complau la seva base i atreu vot desideologitzat. Com les autopistes, la resta de les infrastructures o l'hospital de referència que se vol construir a Son Espases. Iniciatives que no estan plantejades per satisfer els que s'hi oposen, cap d'ells votant del PP ni en acte ni en potència, sinó -a més de donar respostes al que Sampol deia que fa Matas: «no fa riquesa, fa rics»- a conhortar una part molt important de la població. Que em fa l'efecte que és immensament majoritària, a la qual no l'interessa res més que la satisfacció de les necessitats més prosaiques (fer via amb el cotxe), pròximes (nou hospital: més servei, casa...) i peremptòries (com més feina hi hagi, millor), sense atendre a res més. És la victòria del conservadorisme que via «apoliticisme» està instal·lat en l'ADN social balear, sense que dissortadament el Parèntesi ni tan sols se plantejàs atacar-lo.

Sobre aquesta base, Matas governa amb vent a favor. A més, té el seu partit content, havent donat poder als seus enemics, la qual cosa li assegura la imprescindible unitat. Va perdre, és ver, el debat. Però no li importa. I, ateses les circumstàncies, no li falta raó.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris