cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

L'Estatut a Madrid

Aquests dies he compartit, tangencialment, la recepció que Madrid ha fet de l'Estatut català. Em referesc a la interiorització i exteriorització d'aquest fet singular al marge dels escenaris polítics i informatius. Aquest Madrid sembla una capital naïf, una caricatura simpàtica d'ella mateixa, sense gens de necessitat de visitar les galeries especialitzades d'aquest corrent (per cert, en el context de la Galeria Eboli hi podeu trobar obra interessant del mallorquí Joan Guerra). Madrid és actualment una ciutat en obres, intransitable, polsosa, seca. Un percentatge elevadíssim del sòl urbà està aixecat i fins i tot el Manzanares, aquella mena de riu d'antany, està patint un procés de transformació opaca. Trescant i badocant per llibreries i botiguetes del Madrid dels Àustries he adquirit un llibre que em cridà l'atenció en una doble direcció. Està dedicat al Madrid de 1939, en definitiva als darrers mesos de la Guerra, a una conjuntura especialment atractiva i debatuda que, salvant totes les distàncies i sense maldat, m'il·luminava el Madrid de les trinxeres, síquies, clots i obres públiques de l'actualitat. Per altra banda, cercava, també, llibres que m'ajudin a interpretar el final de la tragèdia de l'exèrcit republicà del centre. Aquell final del mes de març de 1939, Pere Capellà es trovaba a Madrid en el bàndol republicà, allà visqué intensament la tragèdia d'una derrota que per a molts fou doblement dolorosa. Abans de la rendició definitiva de Madrid, el 29 de març de 1939, havien hagut de superar i sobreviure al cop d'estat de Casado. Esperem que les trinxeres simbòliques del present, promogudes per l'Ajuntament de Madrid, no cridin el mal temps polític. De l'Estatut, aquests dies, no me n'ha parlat gairebé ningú. Això no obstant, sembla que aquest cop Madrid no vol perdre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris